Marià Corbí Fa dècades que vaig aprendre a tornar-me a les coses, i des de llavors ho he estat practicant amb tota la intensitat que he sabut. Però el que he plantejat en els darrers apartats, d'alguna manera, és un pas més en la meva concepció del que és el camí espiritual, no només per a mi sinó per als membres de les societats de coneixement i per a les societats en trànsit. El que crec que és novetat és que he comprès que aquests tipus de societats tenen les coses més clares, nítides i senzilles del que s'havia imaginat. Les noves societats que, o no poden creure o tenen dificultats per mantenir les creences, n'hi haurà prou que adoptin una actitud semblant a la dels artistes. Els artistes no necessiten fer divina a la bellesa, ni enviar-la al cel, es tornen només, amb tot el cor i la ment, a les coses, per poder captar la seva bellesa multiforme i inacabable per sentir-se commoguts i necessitats de dir el miracle, la meravella i el misteri que van veure en les humils coses del nostre món, modelat per la nostra necessitat a cada tipus de cultura. I allò que amb les seves creacions són capaços de dir val per a totes les cultures i per a tots els pobles i tota la història humana, si els humans tenen la sensibilitat prou educada.
Intent de caracterització de la Qualitat Humana Profunda (espiritualitat) a les Societats del Coneixement.
Preàmbul.
Es tracta de transitar
-des d’una espiritualitat religiosa, fonamentada en creences i en la submissió, interpretada des de l’epistemologia mítica, i construïda sobre l’individu,
-a una qualitat humana profunda lliure i creativa que ha d’excloure tota creença i submissió, i que és interpretada simbòlicament sense epistemologia mítica, i realitzada des d’equips interdependents.
Trets de la qualitat humana profunda a les societats de coneixement:
No es parteix de creences de cap mena, sinó d’una DADA que consisteix a reconèixer la doble dimensió de la realitat i, a través d’aquesta dada, reconèixer la dimensió absoluta, també com a DADA, en tota realitat i en si mateix.
Per arribar al clar reconeixement d’aquestes dades, pot ser una ajuda eficaç la música, la poesia i les belles arts en general.
Partint d’aquest reconeixement, estudiar a fons, i de per vida, totes aquelles veus que des del passat i en el present van ser capaces d’aquest reconeixement (les “sagrades escriptures” i els grans textos espirituals), per poder verificar, millorar i aprofundir en el reconeixement de la dimensió absoluta.
Aquesta feina ens portarà a assentar en el “sense forma” tots els nostres pensaments, sentiments i actuacions. Això serà la qualitat humana profunda.
Així, tot egoisme serà exclòs i substituït per l’amor i el servei a tot i tothom.
Tota aquesta feina no es farà en solitari sinó en equips d’interdependència.
En què consisteix l’equip en interdependència, en el reconeixement i el cultiu de la qualitat humana profunda i de la dimensió absoluta a les societats de coneixement.
Cada membre de l’equip rep i dóna ajuda per reconèixer la doble dimensió del que és real, i des d’ella la dimensió absoluta.
S’estudien els grans textos en equip. Cada una de les persones ajuda la resta amb les seves indagacions.
Tothom ajuda tothom a assentar-se a la dimensió absoluta, al misteri dels mons.
Tothom evita l’egoisme per tal d’estimar, servir als altres i tota criatura. La tasca és òbvia i simple.