El científic i el savi

No és el mateix tenir una interpretació coherent de la realitat que tenir una actitud sensitiva sàvia de la realitat. La primera actitud és resultat d’uns principis teòrics bàsics tractats per una persona lògica i calmada, la segona actitud és el resultat d’un savi.

No és el mateix tenir un sistema coherent d’interpretació de la realitat, basat en postulats, principis científics i metodologia abstracta de la realitat, que tenir una experiència profunda de la realitat, des d’on s’obren les portes a altres experiències fondes de la realitat.

L’experiència profunda és sentir i llum de la ment. El que és sensitiu, quan és profund, és també llum de la ment. El sentir i la llum no van separats, són una unitat.

Tot sentir profund és llum de la ment, i tota llum de la ment, que no sigui un pensament abstracte, és commoció del sentir.

Com tot sentir profund és llum fonda, els sentis profunds es van articulant en una comprensió compacta i unitària.

Quan un treballa amb uns sentirs, que no siguin sentiments, els sentirs es van articulant en un sistema, que és més profund i més flexible que qualsevol altre sistema, perquè no està sotmès a creences ni principis filosòfics intocables. És un conjunt de sentir-llum, que és coherent i que es va ampliant amb la reflexió i amb l’experiència de la realitat com a forma de la Dimensió Absoluta.

El científic no pot gestionar correctament la marxa de les Societats del Coneixement, el savi sí que pot. Si ho fan els científics, anirem a la ruïna; si ho fan els savis, salvarem la vida al planeta.

Cal acostar-se a la realitat amb el sentir profund, que és sentir-llum en punxa, que és com unes mans que s’estenen per tocar.

No es tracta de tenir una interpretació teòrica abstracta de la realitat, sinó de tenir una experiència profunda i coherent de la realitat. Un cas és interpretació teòrica-abstracta que és el fruit d’una metallengua abstracta, a l’altre, és un vivent que, amb tot el seu ésser, el va elaborant. En un cas és un saber, a l’altre és un saber-sentir que sap, no sabent.

Seria error pensar que el sentir només pot tenir sentirs aïllats i desarticulats. No és així, el sentir-llum es pot articular segons la seva pròpia dinàmica, que genera saviesa.

No s’ha de rebutjar la cohesió i l’articulació que va generant, al seu ritme, el sentir-llum. El sentir-llum, que és el sentir profund, és el que genera la saviesa.