CETR L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.
NOVETAT EDITORIAL: El legado de los Maestros
Autor: Marià Corbí
ISBN eBook en PDF: 978-84-685-8740-0
ISBN Libro en papel: 978-84-685-8739-4
Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d’una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar.
Diu l’autor: “Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l’assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l’hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s’ho emporti la riuada de la història.”
Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l’assentament de les noves societats; quan cal continuar seguir endavant per nous camins és l’hora de plantejar-se què cal recollr les velles copes per emportar-se pel camí i que cal dexar perquè s’ho emporti la riuada de la històra.
Quan s’emprèn un camí nou, són poques les coses del passat que un pot carregar-se sobre l’esquena. La majoria de les coses s’han de deixar enrere definitivament.
La majoria s’han de deixar enrere definitivament. L’adveniment de les societats d’innovació –les societats de creació contínua de ciència, tecnologia i informació– és un d’aquells racons del camí de les societats humanes des d’on s’entra en llocs totalment nous.
Poques coses de les velles maneres de viure serveixen per a aquest nou tram del nostre itinerari. Discernir què és el que cal prendre i què què cal deixar per poder seguir endavant convenientment, arriba a convertir-se en una estricta qüestió de supervivència.
Relacionats
