Marià Corbí ens presenta el seu nou llibre de poemes. Ens diu l'autor: "Expresso el que sento per poder-ho sentir. els meus pobres versos no sé si arriben a la categoria de poesia, però són meditacions serioses sobre un tema que obsessiona el meu cor i la meva ment: saber què diuen les coses, el misteri dels mons immensos. Això d'aquí sense per què, que m'inclou a mi mateix, allò absolut i gratuït"
NOVETAT EDITORIAL: El legado de los Maestros

Autor: Marià Corbí
ISBN eBook en PDF: 978-84-685-8740-0
ISBN Libro en papel: 978-84-685-8739-4
Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d’una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar.
Diu l’autor: “Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l’assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l’hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s’ho emporti la riuada de la història.”
Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l’assentament de les noves societats; quan cal continuar seguir endavant per nous camins és l’hora de plantejar-se què cal recollr les velles copes per emportar-se pel camí i que cal dexar perquè s’ho emporti la riuada de la històra.
Quan s’emprèn un camí nou, són poques les coses del passat que un pot carregar-se sobre l’esquena. La majoria de les coses s’han de deixar enrere definitivament.
La majoria s’han de deixar enrere definitivament. L’adveniment de les societats d’innovació –les societats de creació contínua de ciència, tecnologia i informació– és un d’aquells racons del camí de les societats humanes des d’on s’entra en llocs totalment nous.
Poques coses de les velles maneres de viure serveixen per a aquest nou tram del nostre itinerari. Discernir què és el que cal prendre i què què cal deixar per poder seguir endavant convenientment, arriba a convertir-se en una estricta qüestió de supervivència.