Cants

Sri Sankaracarya, Sankara, savi de l’Índia, del s.VIII, la veu més “clàssica” de la filosofia vedanta advaita
de: Shankaracharya. Hymnes et chants vedantiques. Paris: M. Allard; eds. Orientales, 1977. 76 p.

Para puja –L’adoració suprema-
Com venerar al que és indivisible, immutable,  del qui l’essència és unitat, que és sense segon, que és Ésser, Consciència, Beatitud?
On invocar Aquell que és el Tot? On és el seu tron? De què li serveixen les ablucions a Qui és sense taca, les vestidures a Qui tot ho conté, el cordó sagrat a qui és més enllà de qualsevol casta? Per què balancejar llums davant Aquell que és la llum mateixa?

L’Ésser és Tu mateix, el meu pensament és Parvati, el meu cos la teva residència, el meu alè el teu company, el meu somni el teu samâdhi, el meu caminar la teva dansa i totes les meves paraules himnes de lloança. Qualsevol acció que dugui a terme, oh Shiva, a Tú t’adora. 

Advaita -Sense dualitat-

No sóc ni el cos, ni els òrgans dels sentits, ni el sentit intern, ni el jo individual, ni el conjunt dels fluxos vitals, ni l’intel·lecte; lluny de qualsevol domini o possessió, sóc pur testimoni , l’Etern, el Jo, Shiva!

El que ignora l’existència de la corda, veu la serp en la corda, i el que ignora la seva veritable essència, atribueix la naturalesa de Jiva(1) a l’âtman. Gràcies a la paraula d’un amic, es dissipa la il·lusió: “és una corda”; gràcies a la paraula del mestre es constata: “no sóc aquest jo, sóc Shiva! ”

És una il·lusió el que fa aparèixer aquest fals univers en l’Ésser que és Veritat, Consciència i Beatitud. Com és irreal el somni que sorgeix en la dissipació de la persona que dorm. Sóc Aquell que és veritat i plenitud, Aquell que és etern i únic, sóc Shiva!

En aquest món només jo existeixo. Tot objecte exterior és, en veritat, producte de Maya que apareix en âtman, com la imatge en un mirall, en mi que sóc l’Ésser no dual. Per això sóc realment Shiva.

 

Âtmashatkam. -Sobre l’ésser-

No sóc ni la ment, ni l’intel·lecte, ni el jo empíric ni la memòria, no tinc vista, ni gust, ni olfacte, ni sentit. No sóc ni l’èter, ni la terra, ni el foc, ni l’aire, ni l’aigua. Sóc Shiva, en realitat sóc Shiva, pura consciència i pura beatitud.

No sóc el principi vital anomenat prâna ni les seves cinc funcions(2), no sóc els set ingredients constitutius del cos(3), ni les cinc cobertures de l’ésser(4), ni l’òrgan d’excreció ni el de generació, ja que sóc Shiva, sóc Shiva que és pura consciència i pura beatitud.

En mi no hi ha ni sentiment d’odi, ni desig, ni orgull ni enveja. El deure, les possessions, el plaer, l’alliberament per a mi no existeixen: sóc Shiva, sóc Shiva que és pura consciència i pura beatitud.

Aliè pel que fa a la virtut i al vici, a la sort i a la desgràcia, no em concerneixen ni els mantres ni les peregrinacions, ni els Vedes amb les seves prescripcions sacrificials. No sóc la consumació del karma, ni el que el consumeix ni el que és consumit. Sóc Shiva, sóc Shiva que és pura consciència i pura beatitud.

Per a mi no hi ha ni la mort ni por de res. No hi ha en mi cap distinció de casta. No tenint ni pare ni mare, mai he nascut. Sense parents ni amics, sense mestre ni deixeble, sóc Shiva, sóc Shiva que és pura consciència i pura beatitud.

Lliure de qualsevol atribut, més enllà de tota determinació formal. Sent totpoderós, em propago per tot arreu, penetrant tots els sentits. Sempre idèntic a mi mateix, no conec ni l’alliberament ni l’estat condicionat; sóc Shiva, sóc Shiva que és pura consciència i pura beatitud.

 

Nirvânamanjarî  –Flors del Nirvana-

No sóc ni immortal, ni mortal, ni dimoni, ni cantor celeste, ni geni guardià dels tresors, ni espectre malfactor, no sóc ni home, ni dona, sóc Shiva, Llum per excel·lència en si mateix.

No sóc ni criatura, ni jove, ni vell, no pertanyo a cap casta, no sóc ni estudiant, ni cap de família, ni anacoreta, ni asceta; sóc Shiva, l’única causa del naixement i la destrucció del món.

Ni estic meditant, ni caminant, ni parlant, ni fent, ni alliberat. En veritat sóc Shiva, que il·lumina tota activitat.

Allò que abasta l’interior i l’exterior, que és eternament pur, això que és Ésser, Consciència i Beatitud sense distinció ni cap divisió, allò que il·lumina tota manifestació, el que produeix la manifestació, Això és el que sóc en veritat.

Allò que espanta al Temps i a la Mort, allò que causa l’acció del pensament, de la intel·ligència i dels sentits, d’on prové aquella llum designada sota els noms de Hari, Brahmâ, Rudra, Indra i els altres déus, Això és el que sóc en veritat.

Allò que com l’espai (akasha) s’estén per tot arreu, tranquil i sense forma, la Claredat per excel·lència, més desitjable que qualsevol altra cosa, que no té origen ni fi, el suprem principi anomenat Shankara(5) que es percep a l’interior: Això és, en veritat, el que sóc.

——————-

1. la existencia individual desde la perspectiva del elemento vital

2. El cuerpo sutil está animado por cinco formas de prâna o soplo vital : prâna, apâna, vyâna, samâna y ûdana.

3. jugos gástricos, sangre, carne, huesos, grasa, médula y esperma.

4.  los cinco koshas que según el Traitiriya Upanishad ocultan la visión del âtman.

5.  “El que otorga la paz”