Salvar el jo, o alliberar-se d’ell?
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…
Compartir plenituds en lloc de competir entre totalitats
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Fora de nosaltres no hi ha llum
Quan reflexionem sobre la nostra pròpia existència i el món que ens envolta, aviat arribem a la conclusió de que tot el que sentim, ja sigui real o imaginari, forma part de la nostra ment, una entitat subjectiva, fugissera i aparentment misteriosa que ens permet ser això tan especial que som els éssers humans i no una altra cosa diferent. Cadascú de nosaltres sap molt bé com és sentir-se persona, és a dir, humà, però com serà sentir-se ximpanzé o ratpenat?
La comprensió ens guia vers la tolerància i la compassió
Fragments de la darrera publicació de l’autor: REFLEXIONES SOBRE LA CUALIDAD HUMANA en una época de cambios. (Verloc, 2012)El desmantellament axiològic i religiós no és conseqüència de la decadència de les noves societats. Les noves societats industrials no són més…
Indagacions sobre religió en Corbí i Gauchet: fonamentacions per a una espiritualitat de «la sortida de la religió»
Presento les conseqüències de «la sortida de la religió»(1) sobre l’espiritualitat que es deriven de l’estudi comparatiu de dos estudis: el de Gauchet, filòsof i historiador francès (2) i el de Corbí, epistemòleg català (3) . L’objectiu del treball ha…
Un cirerer al balcó
Cada matí el veig allà, al balcó. Silenciós, quiet. Sembla impassible davant l'alba sempre canviant. Avui, el dia és clar i el cel s'ha tenyit de vermell i taronja durant uns instants, just abans de la sortida del Sol. La…
Reconeixement
La ciència al servei del sentir silenciós La ciència pot catapultar el sentit més enllà dels límits de l’egocentrisme quotidià.Cada ésser vivent, cada planta i cada animal encarna i incorpora una immensitat indescriptible de complexitat, de procés, d'espai i de…
Sobre el cultiu de la qualitat humana
Cal recordar que, per qualitat humana, entenem:-La maduresa en les actituds i en les valoracions. -Equilibri en els judicis i actuacions. -Sensibilitat per comprendre actituds i sentiments d'altres i per respondre-hi adequadament. -Capacitat de de sentir amb el sentir de…
Obstáculos en el camino
(fragmento de: El esplendor de la nada. Bilbao, Desclée de Brouwer, 2010. pgs. 232-236) Introito La vida, contra lo que se ha dicho, no es una mala noche en una mala posada; ni ella, por sí misma, es un valle…
Comprensió i compassió
La plena consciència de la ignorància congènita a la nostra espècie, necessària per sobreviure com a éssers necessitats, consciència programada i conreada des dels mateixos orígens de la nostra estirp, hauria de conduir-nos a la comprensió, a la tolerància i…