Sociedad en cambio

José Manuel Bobadilla Les generacions més joves, i no tan joves, viuen immerses en un món naturalitzat i en una realitat humana que han de donar com real. No hi ha, en el seu imaginari col·lectiu, un qüestionament de la seva quotidianitat que s'escapi del món donat per real. Les preguntes que es plantegen es queden en meres demandes o reivindicacions socials, potser, les qüestions més profundes únicament giren al voltant de la pregunta sobre qui ha dit que o per què les coses són així, en altres paraules, només hi ha un qüestionament sobre la normativitat establerta i/o d'un cert ordre social. D'altra banda, els discursos naturalistes o essencialistes-naturalistes, han atorgat, a la idea de Natura, un ordre ontològic diferent que construeix, a la ment dels joves, una dualitat entre una naturalesa, gairebé humanitzada, i l'ésser humà; aquesta dualitat fa que, tot i saber-se ells part de la natura, se sentin diferents d'ella. Aquí, els qüestionaments són del mateix ordre que en els anteriors: com ens relacionem amb la natura o contraposar el món natural amb el món urbà, és a dir, com s'ha construït la relació entre allò humà i la natura, un qüestionament que queda reduït, una altra vegada, a la normativitat o a un ordre socialment establert.

Les noves tecnologies en desenvolupament exponencial (Big Data, IA, robòtica, nanotecnologia, nanotubs, nanofibres, biotecnologia, computació quàntica, etc.) han de portar-nos a reflexionar seriosament sobre com volem viure els humans amb tot aquest aparell de coneixements, tecnologies i possibilitats bones i dolentes que s'obren amb tots aquests sabers. El desenvolupament d'aquests sabers i tecnologies exigeix que ens plantegem un nou projectes axiològics col·lectius (PAC) per a la humanitat. No podem continuar, sense gravíssimes conseqüències, manejant-amb el projecte axiològic col·lectiu -PAC -neocapitalista d'explotació de l'mig i dels col·lectius humans. És totalment insostenible i més com més creixin aquestes TC.

Tenim alguns indicadors clars que ens trobem davant d'una nova generació que, educada en un entorn plenament digital, té una aproximació diferent a la política. Aquesta realitat reclama una forta reformulació de les estructures polítiques tradicionals per a la seva supervivència. A el mateix temps, es formulen nous formats, amb nous valors, nous líders que signifiquen un evident xoc amb les estructures tradicionals, incapaços de reformular a la velocitat que aquesta nova generació demanda.