CONFERÈNCIA “LA CRISIS DE LA DEMOCRACIA LIBERAL EN EL MUNDO”

Manuel Castells, professor emèrit de Sociologia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley i professor de Comunicació a la Universitat de el Sud de Califòrnia és un dels més grans especialistes de el món en matèria d’explosions socials. Aquest sociòleg i economista espanyol, que és també un dels autors més citats en ciències socials, va analitzar la crisi que està experimentant la democràcia liberal en el seminari “Explosions socials: una visió global” que va organitzar el Centro de Estudios Públicos, CEP, a Valparaiso (Xile) el passat 6 de novembre.

Sobre les explosions socials que estan vivint moltes nacions entre elles Xile, diu:

“El que està passant a Xile no és excepcional, per res és un fenomen global. No s’espantin en el sentit que estan sols, si s’enfonsen s’enfonsen amb tothom, perquè està tothom així. O l’espècie humana es mentalitza d’alguna manera, no solament pel que fa a el clima, sinó pel que fa a les institucions, pel que fa a les aspiracions de tots els joves de tot el món, és a dir, o ens actualitzem o desapareixem a curt termini, institucionalment, i a molt mitjà termini, de 50 a 100 anys com a espècie.

Els moviments socials no són moviments polítics. Els moviments polítics són polítics, busquen transformar l’Estat. Els moviments socials busquen l’emergència, la difusió, el debat de noves formes culturals. Els ciutadans no tenen confiança ni en els seus parlamentaris, ni en els seus governs, ni en els seus presidents, ni sobretot en els seus partits polítics. Hi ha un rebuig unànime de tots els partits, no són considerats legítims ni viables. Més concretament pensen que la classe política s’ha tancat en si mateixa, només parlen entre ells, i no es preocupen dels interessos dels ciutadans més que per vendre una opció en un mercat electoral cada quatre anys.

La primera conseqüència d’aquesta crisi de legitimitat política: la transformació fragmentada i caòtica dels sistemes polítics. La segona: l’emergència de moviment socials, que els dic moviments socials perquè van emergir nous valors de tota mena. Tercer, el que passa ara mateix: explosions socials. És a dir moviments no articulats i al voltant de projectes que intenten canviar certes formes de les institucions. Simplement la gent no pot més i explota. I explota en alguns llocs amb violència limitada en altres amb violència més extrema. Aquesta violència no són provocadors professionals que n’hi ha. Hi ha infiltrats i hi ha vàndals, però no és l’essencial. L’essencial és quan una fracció d’un moviment molt més ampli democràtic, pacífic, etc. no pot més i llavors s’enfronten a la policia. No pensin que això passarà. No pensin que això és un mal somni que tancant els ulls desapareixerà i ja està. No passarà. Hi ha causes molt profundes que les han de trobar vostès, i també les solucions les han de trobar vostès, la societat xilena. Però no passin de puntetes sobre això i que no pensi ningú que amb quatre mesures d’algun tipus això ja se soluciona.”