Blog

Declaració Ciutadania CSXXI

Cristianisme al Segle XXI fa públic el seu posicionament sobre la LOE i l’assignatura d’Educació cívica per a la ciutadania i els Drets Humans.

Instem a la Conferència Episcopal a buscar amb valentia noves vies per fer front als reptes educatius que planteja la pluralitat.

Cristianisme al Segle XXI és una associació formada per dones i homes, membres d’entitats cristianes que creiem en el missatge d’amor i d’esperança de l’Evangeli, que defensem un cristianisme no excloent ni exclusivista. L’actitud involucionista i intransigent d’un sector considerable de la jerarquia de l’Església catòlica espanyola, ha tornat a quedar en evidència en els documents sobre l’ensenyament de la religió catòlica i l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. En coherència amb el nostre escrit sobre laïcitat i laïcisme que es va fer públic el 15 de març de 2004 al Centre Interreligiós de Barcelona, i que es pot llegir al Balanç del curs 2003-2004, manifestem el següent:

 

cetr05

Related Posts

Elements constitutius d’una societat creativa
Marià Corbí Per crear o mantenir creativa de forma continuada una organització, es necessitaran a més de la creativitat científica i/o tecnològica, plantejar-se la el suport axiològic com un sistema de cohesió i motivació. Concretem aquests dos grans components: Cal un plantejament científic i les seves repercussions tecnològiques, o si es vol un plantejament tecnològic amb la seva fonamentació científica; amb uns desenvolupaments estrictament lògics. A més, serà convenient que es plantegi un propòsit axiològic que vagi més enllà del benefici econòmic pur; el propòsit axiològic el constituirà el sistema de motivació i cohesió que es construirà amb la lògica pròpia d'allò qualitatiu.
Les societats de coneixement: una oferta-imposició de felicitat
José Manuel Bobadilla Vivim en un període de transició que empeny, inevitablement, tota la humanitat cap a models culturals basats en el coneixement i el creixement exponencial de ciències i tecnologies, amb nous productes i serveis. Això és un fet inqüestionable, només cal mirar al nostre voltant per constatar que, cada cop més, la ciència i la tecnologia està entrant en tots els àmbits de la nostra quotidianitat. El problema que es presenta, és que aquest canvi cultural, es viu més com una imposició que no pas com una oferta-imposició, i encara menys, com una oferta-imposició de benestar, qualitat de vida i felicitat. I a què és degut això? Segurament per no poder entendre que les societats de coneixement no són una creació del sistema actual, sinó una nova forma cultural derivada directament de les formes de supervivència.
Egocentración y egoísmo
Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

Back To Top