Marià Corbí El nostre ésser cognoscitiu es una suma diversificada de funcions psíquiques: percepció, sensibilitat, coneixement, amor, imaginació, voluntat, etc.; tot això són aspectes diferents del nostre ésser cognoscitiu. El nucli del nostre ésser és percebre, prendre consciència. Caminar cap al coneixement no pot tenir fi. Sempre encetant mons nous. El camí cap a la veritat, és un camí i una cerca que es fa amb tot l'ésser, amb la ment i el sentir. La Veritat que s'indaga és, alhora, la veritat humana i més enllà de tota mesura humana. És un camí sense fi. És aprendre a ser testimonis imparcials del misteri sense fi de l’existència. La naturalesa humana i el seu destí és aprendre, i aprendre sense límit. El seu ésser consciència-testimoni és el que el defineix, i arribar a ser aquesta consciència-testimoni és el que constitueix la seva beatitud. Las creacions de la nostra ment dirigeixen la nostra sort com a humans.
DIRS: petita tria de poemes
Petita tria de dos poemaris de Xavier Casassas Canals (La Seu d’Urgell, 1963), especialista en religiositat, mística i teologia islàmica. Els seus DIRS (edicions Salòria)… “sorgeixen de la voluntat d’oferir textos que es puguin fruir i al mateix temps provoquin moments de reflexió o ens facin obrir els ulls del nostre cor”.
Els trobareu a:
https://edicionssaloria.com/mots-del-cim-/167-dirs-de-foll-1.html
https://edicionssaloria.com/home/209-dirs-iii-de-foll-3.html
Dirs (de Foll 1)
I
-Digues, foll,
pots llegir-me
l’A de l’amor?
-Hi vaig entrar un dia
perdent-me
en la immensitat
de la seva lluor.
És una A
que no s’acaba
i només pot llegir-la
cada un
des del seu cor.
III
-Digues, foll,
la raó
té dreceres?
-Sí,
la raó del cor.
V
– Digues, foll,
hi ha un
o molts amors?
– Si foren molts
ja no seria amor.
El mirall del cor
en fa multiplicació.
VII
-Digues, foll,
l’arrel
de l’aigua
dels ulls?
-Els cants
i els sospirs
del cor.
VIII
– Digues, foll,
té paraules
l’amor?
És cant?
És silenci?
– Es dir
que lliga mirades
bastint ponts
de cor a cor.
XII
– Digues, foll,
l’amor
es perd?
– Ens perd
o ens fa perdre
però sense sortir
mai
de la seva via.
XVII
-Digues, foll,
l’or
més viu?
-El d’un bosc
il·luminat d’amor
a la tardor.
XXI
-Digues, foll,
l’art
d’estimar?
-Qui l’estudia
no l’aprèn.
Escolta el cor
i obre’t
deixant-te emportar
per la corrent.
***********
Dirs II
(De Foll 2)
(encara inèdit)
II
-Digues, foll,
deler
de flames?
-Pot cremar
sense haver vist
mai el foc.
III
-Digues, foll,
ulls
muts?
-No poden
escoltar
la bellesa
del mirar.
V
-Digues, foll,
l’arbre
més bell?
-El que s’arrela
al cor
i floreix
als ulls.
XII
-Digues, foll,
si el U
ho és tot,
què som nosaltres?
-Pols de res
amb intel·ligència
i cor.
XX
-Digues, foll,
l’espina
de la rosa?
-Marca
límits
a la precipitació.
Més obra de Xavier Casassas Canals:
Mots:
https://www.pageseditors.cat/en/mots.html
De Ávila a la Meca : el relato del viaje de Omar Patún, 1491-1495:
http://www.publicaciones.uva.es/UVAPublicaciones-13165-Humanidades-Historia-DE-AVILA-A-LA-MECA-EL-RELATO-DEL-VIAJE-DE-OMAR-PATUN-1491-1495.aspx
Academia.edu:
https://sbg.academia.edu/XavierCasassasCanals
Relacionats
