Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.
DIRS: petita tria de poemes
Petita tria de dos poemaris de Xavier Casassas Canals (La Seu d’Urgell, 1963), especialista en religiositat, mística i teologia islàmica. Els seus DIRS (edicions Salòria)… “sorgeixen de la voluntat d’oferir textos que es puguin fruir i al mateix temps provoquin moments de reflexió o ens facin obrir els ulls del nostre cor”.
Els trobareu a:
https://edicionssaloria.com/mots-del-cim-/167-dirs-de-foll-1.html
https://edicionssaloria.com/home/209-dirs-iii-de-foll-3.html
Dirs (de Foll 1)
I
-Digues, foll,
pots llegir-me
l’A de l’amor?
-Hi vaig entrar un dia
perdent-me
en la immensitat
de la seva lluor.
És una A
que no s’acaba
i només pot llegir-la
cada un
des del seu cor.
III
-Digues, foll,
la raó
té dreceres?
-Sí,
la raó del cor.
V
– Digues, foll,
hi ha un
o molts amors?
– Si foren molts
ja no seria amor.
El mirall del cor
en fa multiplicació.
VII
-Digues, foll,
l’arrel
de l’aigua
dels ulls?
-Els cants
i els sospirs
del cor.
VIII
– Digues, foll,
té paraules
l’amor?
És cant?
És silenci?
– Es dir
que lliga mirades
bastint ponts
de cor a cor.
XII
– Digues, foll,
l’amor
es perd?
– Ens perd
o ens fa perdre
però sense sortir
mai
de la seva via.
XVII
-Digues, foll,
l’or
més viu?
-El d’un bosc
il·luminat d’amor
a la tardor.
XXI
-Digues, foll,
l’art
d’estimar?
-Qui l’estudia
no l’aprèn.
Escolta el cor
i obre’t
deixant-te emportar
per la corrent.
***********
Dirs II
(De Foll 2)
(encara inèdit)
II
-Digues, foll,
deler
de flames?
-Pot cremar
sense haver vist
mai el foc.
III
-Digues, foll,
ulls
muts?
-No poden
escoltar
la bellesa
del mirar.
V
-Digues, foll,
l’arbre
més bell?
-El que s’arrela
al cor
i floreix
als ulls.
XII
-Digues, foll,
si el U
ho és tot,
què som nosaltres?
-Pols de res
amb intel·ligència
i cor.
XX
-Digues, foll,
l’espina
de la rosa?
-Marca
límits
a la precipitació.
Més obra de Xavier Casassas Canals:
Mots:
https://www.pageseditors.cat/en/mots.html
De Ávila a la Meca : el relato del viaje de Omar Patún, 1491-1495:
http://www.publicaciones.uva.es/UVAPublicaciones-13165-Humanidades-Historia-DE-AVILA-A-LA-MECA-EL-RELATO-DEL-VIAJE-DE-OMAR-PATUN-1491-1495.aspx
Academia.edu:
https://sbg.academia.edu/XavierCasassasCanals
Related Posts
