José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
DIRS: petita tria de poemes
Petita tria de dos poemaris de Xavier Casassas Canals (La Seu d’Urgell, 1963), especialista en religiositat, mística i teologia islàmica. Els seus DIRS (edicions Salòria)… “sorgeixen de la voluntat d’oferir textos que es puguin fruir i al mateix temps provoquin moments de reflexió o ens facin obrir els ulls del nostre cor”.
Els trobareu a:
https://edicionssaloria.com/mots-del-cim-/167-dirs-de-foll-1.html
https://edicionssaloria.com/home/209-dirs-iii-de-foll-3.html
Dirs (de Foll 1)
I
-Digues, foll,
pots llegir-me
l’A de l’amor?
-Hi vaig entrar un dia
perdent-me
en la immensitat
de la seva lluor.
És una A
que no s’acaba
i només pot llegir-la
cada un
des del seu cor.
III
-Digues, foll,
la raó
té dreceres?
-Sí,
la raó del cor.
V
– Digues, foll,
hi ha un
o molts amors?
– Si foren molts
ja no seria amor.
El mirall del cor
en fa multiplicació.
VII
-Digues, foll,
l’arrel
de l’aigua
dels ulls?
-Els cants
i els sospirs
del cor.
VIII
– Digues, foll,
té paraules
l’amor?
És cant?
És silenci?
– Es dir
que lliga mirades
bastint ponts
de cor a cor.
XII
– Digues, foll,
l’amor
es perd?
– Ens perd
o ens fa perdre
però sense sortir
mai
de la seva via.
XVII
-Digues, foll,
l’or
més viu?
-El d’un bosc
il·luminat d’amor
a la tardor.
XXI
-Digues, foll,
l’art
d’estimar?
-Qui l’estudia
no l’aprèn.
Escolta el cor
i obre’t
deixant-te emportar
per la corrent.
***********
Dirs II
(De Foll 2)
(encara inèdit)
II
-Digues, foll,
deler
de flames?
-Pot cremar
sense haver vist
mai el foc.
III
-Digues, foll,
ulls
muts?
-No poden
escoltar
la bellesa
del mirar.
V
-Digues, foll,
l’arbre
més bell?
-El que s’arrela
al cor
i floreix
als ulls.
XII
-Digues, foll,
si el U
ho és tot,
què som nosaltres?
-Pols de res
amb intel·ligència
i cor.
XX
-Digues, foll,
l’espina
de la rosa?
-Marca
límits
a la precipitació.
Més obra de Xavier Casassas Canals:
Mots:
https://www.pageseditors.cat/en/mots.html
De Ávila a la Meca : el relato del viaje de Omar Patún, 1491-1495:
http://www.publicaciones.uva.es/UVAPublicaciones-13165-Humanidades-Historia-DE-AVILA-A-LA-MECA-EL-RELATO-DEL-VIAJE-DE-OMAR-PATUN-1491-1495.aspx
Academia.edu:
https://sbg.academia.edu/XavierCasassasCanals