“No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes sorgeixen a partir de la lectura de nombrosos textos de saviesa, de tradicions i èpoques ben diferents, que subratllen que els éssers humans ens veiem des d’una perspectiva equivocada, i que aquest error és l’arrel de la infelicitat. En diàleg amb en Marià, repassarem algunes d’aquestes afirmacions, mirarem d’aclarir dubtes, de treure’n les conseqüències. En resum, reflexionarem sobre la vida, sobre el sentit de les nostres vides.
El col·loqui els ocells de Farid Uddin Attar 2017-2018

Farid Uddin Attar va ser un gran poeta sufí persa del segle VI, en aquesta obra va realitzar un estudi sobre els “cercadors” per analitzar les diferents actituds en la investigació. Des d’aquells que s’acontenten amb el que ja posseeix sent així uns “cercadors” purament teòrics, fins a aquells que decideixen iniciar la seva recerca estudiant les diferents actituds que té per realitzar-la. I Rumí (1207-1273), poeta i destacat mestre espiritual persa, en un exemplar del llibre de les secrets (Asrar Nameh) va expressar la seva gran admiració i amor per Attar, en un dels seus versos: << Attar va ser l’ànima de la espiritualitat personificada i Sanai va ser els seus ulls; jo no faig més que seguir les seves petjades >>
