Mestre del budisme xinès del segle VIII, que apunta a que hi ha una visió de la realitat des del sentir alliberada dels condicionaments que li posem. Per a aquesta mirada no tenim cap obstrucció només cal no lligar-se als extrems de bé i mal, de puresa i impuresa, abandonar les elocubracions mentals en favor d’indagar la realitat de manera mental-sensitiva.
Abordarem la lectura i comentari d’aquest text que segons els estudiosos potser és un dels més importants de la història del budisme, considerat la font de les escoles Chan de la Xina i Zen del Japó, i de l’escola tibetana. A Nagarjuna (s.II-III) se’l considera el més gran pensador budista i segons Karl Jaspers està entre les més grans figures del pensament univer
Resulta molt interessant per als ciutadans de les societats que viuen de la tecnologia aproximar-se a l’obra de Mawlânâ Rûmî -savi i poeta sufí persa del s.XIII- perquè al presentar-nos reflexions profundes sobre la natura humana en forma poètica enriqueix doblement la perspectiva abstracta amb la que ens interpretem a nosaltres i a la realitat a la que ens empeny l’us de la tecnociència.
