La realitat i la vida són directament un sentir gratuït: ho sabem però no en fem cas, i així ens mantenim en una relació amb tot primordialment per a treure’n profit, que fa que desaparegui
del nostre horitzó tot allò del que no se’n pot treure rendiment.
Aquest important text budista parla de la possibilitat d’una relació plenament qualitativa amb el que ens envolta, i de com dsenvolupar-la.
De: Bodhidharma. Enseñanzas zen (Kairós, 1995), amb comentaris de Marià Corbí (de l'obra: La puerta de la sabiduría).
La esencia del camino es el desapego. Y el objetivo de aquellos que practican es liberarse de las apariencias. Se dice en los sutras: ‘el desapego es iluminación porque niega las apariencias’. La budeidad significa conciencia.
Abordarem la lectura i comentari d’aquest text que segons els estudiosos potser és un dels més importants de la història del budisme, considerat la font de les escoles Chan de la Xina i Zen del Japó, i de l’escola tibetana. A Nagarjuna (s.II-III) se’l considera el més gran pensador budista i segons Karl Jaspers està entre les més grans figures del pensament universal.
