Más íntimo que mi propia intimidad
Nou llibre de “meditacions en vers”, de Marià Corbí. “El que oferim –diu l’autor- són només breus i intensos intents per a comprendre i percebre amb tots els sentits el que tot això –la totalitat de la realitat– és, i no el que la nostra condició d’éssers necessitats modela a la seva mesura i pren per real”.
10è. Encontre. La necesidad ineludible del cultivo de la cualidad humana
Aquest Encontre es va proposar abordar una qüestió greu i urgent: la gestió de la potència de les ciències i tecnologies en continu i ràpid creixement per la seva retroalimentació mútua, i la gestió de les transformacions constants de les formes de vida provocades per la contínua innovació de productes i serveis, requereixen, amb urgència, trobar maneres adequades per cultivar la qualitat humana i la qualitat humana profunda.
Només des d'aquesta qualitat serà possible governar convenientment la marxa de les societats en trànsit i de les societats d'innovació i canvi constant. De la qualitat humana en depèn la supervivència de la nostra espècie, la de la vida i l'habitabilitat del planeta.
Totes les societats que ens han precedit han viscut gràcies al coneixement que han produït. No n'hi ha cap que hagi pogut viure d'una altra manera. Però hi ha coneixements i formes de produir-los molt diferents, amb reptes també molt diferents. En aquest sentit, parlar de societats de coneixement és parlar d'un coneixement ben específic, així com de la forma de produir-lo. El coneixement gràcies al qual viuen les societats actuals, i que és ja una forma de vida, és un coneixement que se sap modelació i que cal produir en un procés continu d'innovació i creació. És per això que el coneixement ha de ser científic i, per tant, desaxiologitzat. Es produeix així una necessitat històricament inèdita: la de la construcció explícita dels projectes axiològics col·lectius que tinguin en compte el nostre doble accés a la realitat, l'accés relatiu i l'absolut. Perquè sense projecte axiològic cap societat és viable, molt menys la societat de coneixement. I diem projectes, en plural, perquè s'han de construir per a cada tipus d'organització i s’han de poder modificar d'acord amb els canvis de la societat
Cantos de eternidad. La sabiduría de Rûmî en el “Mathnawî” vol.II
El Mathnawî, l’obra mestra de Djalal-od-Dîn Rûmî (1207-1273) i un dels més grans textos espirituals de la història de la humanitat, reuneix dos grans qualitats, molt difícils de conjuntar: la calidesa del poeta i la profunditat del pensador, i no com dos estrats sinó en una fecunda unitat; una creació que és com una mina de diamants, que per aconseguir les joies cal endinsar-se en la foscor de la mina i extreure’n una a una.
En aquest segon volum, Marià Corbí continua oferint les seves meditacions a partir del text, reflexions nascudes de la lectura del segon volum del Mathnawî que no pretenen ni resumir, ni comentar-ho, ni eximir de llegir-lo....
La puerta de la sabiduría
Les noves societats que viuen de la innovació i canvi continu, han modelar i construir tots els seus programes de vida i els seus projectes col · lectius. Per això més que mai i amb urgència, es necessita qualitat humana per gerenciar aquestes societats convenientment. Però la gran qualitat humana avui ja no es pot heretar des de sistemes religiosos lligats indissolublement a les formes intocables de creences dels nostres avantpassats, perquè no podem viure, pensar, sentir, actuar, organitzar-nos i creure com ells, però sí que podem i hem de recollir el seu llegat de saviesa conreada i verificada durant mil·lennis.
Una de les tasques pendents és aprendre a destil·lar la saviesa, la gran qualitat humana, del llegat religiós i espiritual de la humanitat.
9è. Encontre . Indagaciones sobre la construcción de una epistemología axiológica.
L'objectiu de la feina de l'equip per aquesta ocasió ha estat ajuntar i compartir aportacions que ajudin a la creació d'un saber sobre el tractament d’allò valoral humà, tant pel que fa als projectes axiològics col·lectius, com pel que fa a la qualitat humana profunda, l'espiritualitat.
El tema escollit per a aquesta edició ha sorgit de la nostra preocupació pels gravíssims problemes axiològics que generen els grans canvis en les formes de vida dels col·lectius, tant en el sí dels grups socials que viuen ja en les societats de coneixement i innovació i canvi constant, com en aquells que viuen a les societats que transiten de la vida camperola a la ciutadana, o de les societats preindustrials a les industrials. Són problemes de tota mena, morals, de justícia i equitat, polítics, familiars, sexuals, espirituals, etc.
Aquests problemes axiològics pensem que es poden afrontar, des d'un punt de vista acadèmic, a partir de moltes perspectives, des de la teologia, des de la filosofia, des de l'epistemologia, des de la teoria política, etc. però és necessari habilitar un accés epistemològic específic. Per abordar aquests grans i radicals canvis axiològics cal un punt de partida lliure de pressupostos axiològics, religiosos, filosòfics, o de qualsevol altre tipus, és per això que plantegem la creació d'un saber científic capaç de tractar-los. És urgent crear aquesta disciplina perquè resulta complicat, si no és que impossible, solucionar un problema axiològic amb els pressupostos que el van generar.