Els obstacles a l’espiritualitat en l’europa del s. XXI

L’anàlisi realitzada en la Trobada té en compte tant el nou tipus de societat com l’oferta perenne de les tradicions.
L’equip acorda una distinció entre espiritualitat i religió: espiritualitat és el procés del camí interior que condueix a l’experiència de l’Absolut, mentre que religió és una forma concreta de presentar aquest procés, unit a un paquet de funcions socials que l’espiritualitat, recolzant-se en creences, en les societats preindustrials.
L’espiritualitat pot anar lliure de creences, la religió no.
Quan més es fonamenta la nova societat sobre la creació contínua de coneixement i tecnologia, tant més difícil és una religió de creences.
Religió, a la manera tradicional d’Occident, i societat de coneixement, resulten incompatibles.
Una manera de viure l’espiritualitat com a religió de creences ha mort i una nova forma està naixent: com a camí interior i experiència, sense submissió a formulacions immutables i sense que compleixi les funcions del passat, com servir de projecte de vida col·lectiu, de cohesió col·lectiva i de consol del mal i la mort; i sense altres jerarquies que la dels mestres i la del criteri de la qualitat.