J.Amando Robles Como es sabido, en los años sesenta del siglo pasado la tesis dominante en el campo del estudio de lo religioso fue la secularización. Según esta tesis fue común considerar que, como efecto de la modernización, la religión estaba entrando en profunda crisis. Ello al menos en Occidente. Aunque era frecuente reconocerla una aplicación más universal. Era una convicción y casi una evidencia empírica: con la modernización — industrialización, urbanización y autonomía, está en la política, cultura, filosofía y ciencia— la religión tendía a ser superada si no a diluirse y desaparecer como una visión mítica del pasado. Pero la religión no ha desaparecido. Reiteradamente las encuestas muestran que la mayor parte del mundo, incluido Occidente, sigue siendo religiosa, al menos creyente en Dios, y no faltan autores, como Peter L. Berger, que pronostican un siglo XXI religioso, incluso más religioso que los tiempos pasados. De hecho, no creen que la religión se esté privatizando, tal es el caso del sociólogo José Casanova, ni ven razones por las que la religión tendría que verse críticamente afectada.
09. Indagaciones sobre la construcción de una epistemología axiológica.
Indagaciones sobre la construcción de una epistemología axiológica
9º Encuentro Internacional CETR, en colaboración con el CEDI (San Rafael. Costa Rica)
Coordinador: Marià Corbí
Edició: Ed. Bubok, 2014, 252p
ISBN: 978-84-686-5395-2
Descàrrega gratuïta o compra online
Preu: 12€
En aquesta edició presentem els treballs exposats i discutits en el 9è Encontre Internacional que per primera vegada ha tingut lloc a Amèrica, en concret a San Rafael, meravellosa població situada a la Vall Central de Costa Rica. L’organització ha anat a càrrec del CEDI, Centre Dominic d’Investigació (Sant Rafael), i del CETR, Centre d’Estudis de les Tradicions de Saviesa (Barcelona).
L’objectiu del treball de l’equip per a aquesta ocasió ha estat ajuntar i compartir aportacions que ajudin a la creació d’un saber sobre el tractament d’allò valoral humà, tant pel que fa als projectes axiològics col•lectius, com pel que fa a la qualitat humana profunda, l’espiritualitat.
El tema escollit per a aquesta edició ha sorgit de la nostra preocupació pels gravíssims problemes axiològics que generen els grans canvis en les formes de vida dels col•lectius, tant en el si dels grups socials que viuen ja en les societats de coneixement i innovació i canvi constant, com en aquells que viuen en les societats que transiten de la vida camperola a la ciutadana, o de les societats preindustrials a les industrials. Són problemes de tota mena, morals, de justícia i equitat, polítics, familiars, sexuals, espirituals, etc.
Aquests problemes axiològics pensem que es poden afrontar, des d’un punt de vista acadèmic, a partir de moltes perspectives, des de la teologia, des de la filosofia, des de l’epistemologia, des de la teoria política, etc. però és necessari habilitar un accés epistemològic específic. Per abordar aquests grans i radicals canvis axiològics cal un punt de partida lliure de pressupòsits axiològics, religiosos, filosòfics, o de qualsevol altre tipus, és per això que plantegem la creació d’un saber científic capaç de tractar-los. És urgent crear aquesta disciplina perquè resulta complicat, si no és que impossible, solucionar un problema axiològic amb els pressupostos que el van generar.
Related Posts
This Post Has 0 Comments