En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?
Generació Y: un vídeo
All work and all play és un vídeo sobre la irrupció en la vida social dels fills de la generació X (la dels baby boomers). Recull en uns pocs minuts els punts essencials de l’estudi que ha dut a terme l’empresa brasilera Box1824 (especialitzada en ciències del comportament i tendències del consum), sobre la joventut nascuda entre els primers 80s i el canvi de mil·lenni.
És la primera generació nativa del planeta digital, joves que han crescut amb les mans sobre els teclats, els dits i els ulls a les pantalles, respirant realitat virtual, un món globalitzat, habitant la xarxa de xarxes, super, hiper, connectats en un entorn en què les categories espai-temps adquireixen sentits radicalment nous.
Se’ls coneix també com Millennials (-coincideixen amb el canvi de mil·lenni-), i encara que amb les diferències pròpies de les condicions econòmiques i socials de les diferents zones planetàries, aquests 2.300 milions de joves comparteixen una sèrie de característiques. Rodrigo Cerda, de l’Agència de comunicació i fundraising Miltrescientosgramos, una empresa formada ja majoritàriament per millennials, apunta que aquesta pot ser considerada la primera joventut “global”, la generació de joves més gran en nombres absoluts amb una perspectiva planetària, i destaca com a trets característics: pluralitat, pragmatisme, no utòpics, amb pensament no lineal, nou comportament multitasking (fer diverses coses alhora), marcats per la interconnectivitat i creixement exponencial de continguts a internet, i el que millor els defineix és el desenvolupament de tasques col·laboratives, l’open source (codi obert) al servei de facilitar l’intercanvi, i el crowdsourcing (col·laboració oberta i flexible).
Joves que, amb els seus hàbits, estan influenciant directament les estratègies de màrqueting de les empreses, i també empenyent la transformació dels sistemes socials, a partir de l’impacte de les seves iniciatives ciutadanes independents recolzant-se en la força comunicativa i organitzativa dels media. Sense necessitat de grans inversions, les noves tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen unes possibilitats d’influència i transformació de la vida política i social incommensurables. Si se saben aprofitar: i aquest és un dels puntals del poder d’influència d’aquesta nova generació. Potser la generació jove amb més poder a la història -dirà Rodrigo Cerda- i també els catalitzadors dels canvis més grans de la humanitat.
Deu minuts de vídeo que conviden a la reflexió sobre la imparable dinàmica de transformació posada en marxa, en tots els ordres, una dinàmica que no es pot deixar en mans de l’atzar. És, en certa manera, una crida a la presa de consciència sobre la responsabilitat social en aprofundir en l’orientació i gestió d’uns sistemes i formes socials que ja no deixaran de transformar-se cada vegada a major velocitat.
Relacionats
