Marià Corbí Partirem d'un fet indiscutible i reconegut per totes les cultures humanes, d'una manera o altra: l'accés humà a una doble dimensió del que és real: Un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, que hi és. , perquè sí, gratuït, absolut quan no fa referència a nosaltres. Intentarem estudiar en què difereixen aquestes cultures, per què difereixen, en el fet que coincideixen i en què s'unifiquen, mantenint les diferències.
Intervenció de Marià Corbí en IFEST’08
«La nostre espècie es caracteritza per la seva capacitat de distingir la necessitat de la realitat de la pròpia realitat. És el que explica la nostra flexibilitat, un avantatge gràcies al qual ens hem pogut ensenyorir de la terra».
«La parla, la doble experiència de la realitat i la flexibilitat són les qualitats que potencien la nostra capacitat d’innovació cientifico-tècnica».
«L’absolutització de qualsevol “com” o manera de fer, comporta la pèrdua de la flexibilitat i per tant, d’aquesta capacitat d’innovació».
«L’època de les religions ja ha passat. Però és necessari endinsar-se en l’experiència absoluta de lo real que els nostres avantpassats anomenaven espiritualitat i adaptar-la a la laïcitat.»
«Només aquells qui siguin capaços d’acceptar les coses tal com són comprendran allò a què s’enfronten i tindran la capacitat de trobar la solució més adequada d’acord amb el saber científic i tecnològic del que disposin.»
Intervenció de Marià Corbí: 1º de Agosto de 2008
This Post Has 0 Comments