Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
Intervenció de Marià Corbí en IFEST’08
«La nostre espècie es caracteritza per la seva capacitat de distingir la necessitat de la realitat de la pròpia realitat. És el que explica la nostra flexibilitat, un avantatge gràcies al qual ens hem pogut ensenyorir de la terra».
«La parla, la doble experiència de la realitat i la flexibilitat són les qualitats que potencien la nostra capacitat d’innovació cientifico-tècnica».
«L’absolutització de qualsevol “com” o manera de fer, comporta la pèrdua de la flexibilitat i per tant, d’aquesta capacitat d’innovació».
«L’època de les religions ja ha passat. Però és necessari endinsar-se en l’experiència absoluta de lo real que els nostres avantpassats anomenaven espiritualitat i adaptar-la a la laïcitat.»
«Només aquells qui siguin capaços d’acceptar les coses tal com són comprendran allò a què s’enfronten i tindran la capacitat de trobar la solució més adequada d’acord amb el saber científic i tecnològic del que disposin.»
Relacionats
