La crisi axiològica arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com manejar-nos amb ella.

Partim de l’observació que les tecnociències estan canviant les condicions de vida a tot nivell, i mentre tant els criteris i sistemes axiològics  amb els quals es dirigeix el sistema no corresponen a aquesta situació sinó que s’apliquen els propis de societats anteriors. Això és causa d’un desfasament dels projectes axiològics col·lectius respecte a les condicions exigides pel desenvolupament tecnocientífic. Com a conseqüència dels canvis tecnològics veiem aparèixer una greu crisi financera que comporta situacions de precarietat per a molts sectors de la població; una crisi política que es manifesta en una desconfiança generalitzada en els seus agents; una crisi mediambiental, educativa, de relacions internacionals, epistemològica, religiosa, d’equitat i marginació, etc.

Cal afrontar amb urgència el problema del desmantellament axiològic, que és l’arrel dels altres problemes, i que es reflecteix en el descrèdit de les ideologies, les religions i les esglésies. Ens sembla el major problema al què ens enfrontem, i molt possiblement, sigui el més greu que hagi sofert la nostra espècie. Aquesta trobada ha intentat donar un pas en aquesta temàtica.

Nota: entenem per sistemes axiològics els procediments de cohesió, motivació i creació de projectes de com volem viure amb els sabers que tenim.