Error
No s’ha trobat la pàgina. Prova a utilitzar el buscador per trobar entrades relacionades
Últims articles
El Dhammapada. El camí de la perfecció
Recull de paraules del Buddha (s.V a.C.). Una petita selecció La condició humana està dirigida per la ment: la nostra vida és la creació de la nostra ment. Allò que som avui prové dels nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà. El savi que viu en vigilància la considera el seu més preciós tresor. El savi redreça la seva ment, que és vacil•lant i inestable, com el constructor de fletxes fa rectes les…
Societat laica i transcendència -per Salvador Paniker-
Salvador Paniker La tesi d'aquest article és senzilla: en l'actualitat, on millor pot prosperar el sentit de la transcendència és en una societat plenament secularitzada. La idea és que si s'assoleix veritablement la llibertat secular civilitzada, sorgeix espontàniament la sacralitat de l'origen, que és també la transcendència, allò "místic". I ja sé que hi ha persones -i de les intel•lectualment més respectables- que quan senten paraules com transcendència i mística fugen corrents. Però això és degut, sobretot, a un…
L’APORTACIÓ DEL MITE
Karen Armstrong Ja és hora de renunciar a la fal•làcia del segle XIX segons la qual els mites són falsos o representen una manera de pensament inferior. La mitologia, igual que la ciència i la tecnologia, amplia les possibilitats del gènere humà. Avui dia la paraula "mite" acostuma a designar alguna cosa no verídica. Un polític acusat de cometre una patinada es defensarà dient que es tracta d'un "mite", d'alguna cosa que mai va ocórrer. Quan escoltem històries sobre els…
¿QUÉ HUMANIDADES? ¿QUÉ CONOCIMIENTO?
Josep Maria Lozano* Vamos todos repitiendo obedientemente el mantra "sociedad del conocimiento". Pero, ¿qué sociedad y qué conocimiento? En la sociedad que parece emerger, la vieja división entre cultura literaria y cultura tecnocientífica queda en un segundo lugar. En realidad, la sociología recreativa insiste en que la división entre ambas culturas se ha resuelto a favor de la tecnociencia. A pesar de eso, la "crisis de las humanidades" sólo ha llegado a ser comprendida muy recientemente a través de pensadores…
El sentit de la manca de sentit
Wittgenstein reflexiona sobre la peculiaritat del discurs religiós El llenguatge religiós reformula, en el marc d’una gran i complexa al•legoria, en enunciats sobre fets significatius, aquestes vivències de les que només es pot parlar en proposicions mancades de sentit. En el parlar de religió o ètica, veig clarament que tota expressió ha d’estar mancada de sentit perquè vol expressar el que és inexpressable. És a dir, veig que no és que resultin expressions sense sentit perquè encara no ha estat…