Skip to content

Los revolucionarios “religiosos”

La historia y el lenguaje forman la identidad y los personajes históricos como Jesús de Nazaret (Cristo), Ubu’lKassim (Mahoma) y Siddharta Gautama (Buda) no pudieron evadirse de este proceso. Hay que entender que el Cristianismo,  el Islam y el Budismo son fruto, desde nuestra visión, de un producto humano, cultural y comunitario que no puede entenderse si nos alejamos de su contexto histórico. Por eso consideramos que lo escrito acerca de estos personajes históricos no es más que un relato mítico-religioso... descarregar l'article en pdf Los revolucionarios “religiosos” La historia y el lenguaje forman la identidad y los personajes históricos como Jesús de Nazaret (Cristo), Ubu’lKassim[1] (Mahoma) y Siddharta Gautama (Buda) no pudieron evadirse de este proceso. Hay que entender que el Cristianismo,  el Islam y el Budismo son fruto, desde nuestra visión, de un producto humano, cultural y comunitario que no puede entenderse si nos alejamos de su contexto…

Llegir més

El Silenci. Poemes de Carles Duarte

Petita tria del llibre de poemes de Carles Duarte, El silenci (La Magrana, 2001) “Tot passa en el silenci” Plotí, Ennèades, III.8.5 Al principi només era el silenci. Déu no havia nascut. I “Tot passa en el silenci” Plotí, Ennèades, III.8.5 Al principi només era el silenci. Déu no havia nascut. Déu nasqué del silenci per crear-hi una vida incessant, un batec sense fi. En sorgí l’univers i era blau. Existí la matèria, la Terra esdevenia. I hi hagué l’horitzó i un Sol roig hi desava la llum mentre els ulls aprenien el somni i la nit caminava entre els cossos. Més enllà de la por, de la veu, al cor del món, només viu el silenci.   V “L’ànima de l’univers (...) s’assembla a l’ànima d’un gran arbre que, sense fatiga i silenciosament, en governa la vida” Plotí, Ennèades, IV.3.4 Respira el món en el silenci de la fulla;…

Llegir més

La veritat sense forma del coneixement silenciós

La veritat espiritual, que és la veritat des del silenci, és com la llum, només se la veu en allò que il·lumina; no té forma pròpia, adopta la forma d'allò on es reflecteix. Tot reflecteix aquesta llum. Com més profunda apareix aquesta veritat, més tènue i translúcida es presenta. Com més intensa és la llum d'aquesta veritat, més subtil és i més impossible és atrapar-la.             Estrany camí per uns pobres animals vivents. Com més subtil és la veritat i menys forma pròpia té, més pes de certesa genera. Com més evident és la veritat, menys sotmet. Per això, com més es creix en coneixement, més lliure s'és. Conèixer i sentir la veritat és conèixer i sentir la llibertat. Com més patent i revelada és la veritat, més impossible d'agafar-la, més informulable és. Com més inabastable és, més sense forma és. Com menys forma pròpia té, més ferma i incommovible…

Llegir més
Back To Top