El sol brilla per si mateix i manifesta el núvol que l’oculta
Shankarâchârya (mestre vedantí, Índia s.VIII-IX) Com les flors d'una garlanda, unides totes per un mateix fil, així tots els cossos, del primer a l'últim, tots en Mi. De la mateixa manera que al fil no li afecta l'ordre de les flors, no m'afecta a Mi, omnipresent, l'ordre dels cossos. Quan les flors són destruïdes, el fil no és destruït; quan els cossos són destruïts, Jo, etern, no sóc destruït. Malgrat que sigui un de sol el raig de sol que arriba fins el llit, sembla com si fossin molts quan travessa els forats del trenat de cordes; de la mateixa manera, sent omnipresent, semblo múltiple en la varietat de camps de coneixement. I així com el raig no és afectat per les formes dels forats de la corda, així Jo, omnipresent, no sóc afectat per les característiques dels camps de coneixement. Suprimint els forats formats per les cordes, no se…
Conèixer-se a si mateix
Intenti ser, només ser. La paraula més important és "intenti". Dediqui prou temps cada dia per seure en calma i intentar, simplement intentar, anar més enllà de la personalitat amb les seves aficions i les seves obsessions. No pregunti com, doncs no hi ha manera d’explicar-ho. Senzillament continuï intentant fins aconseguir-ho. Si persevera no hi pot haver fracàs. El que importa per damunt de tot és la sinceritat, la serietat, veure la urgent necessitat d'alliberar-se d'aquesta innecessària autoidentificació amb un conglomerat de records i d'hàbits. Aquesta ferma resistència contra l'innecessari és el secret de l'èxit. (673)
El esplendor de la nada
Selecció de: Rafael Redondo Barba. El esplendor de la nada. Bilbao, Desclée de Brouwer, 2010. 267 p. ------ Caminar desnudo, escuchando el chasquido de la escarcha, para llegar a nadie, para llegar a nada; como una desnudez que marcha y marcha, viendo en el horizonte un gran atajo. Caminar desnudo, rodando en los caminos igual que rueda un pedazo de esperanza, sin sentirse extranjero en el silencio. Caminar desnudo, y caer en el suelo como cae una hoja de retama en la cuneta; como cae la tormenta, que sólo saber ser tormenta.
Intentar comprendre el món
Adam Zagajewski, poeta y ensayista polaco. Pasó fugazmente por Barcelona para participar en el ciclo Europa eslava y su literatura (CaixaForum). Considerado por muchos una de las voces contemporáneas más relevantes, ha vivido en París y en EE. UU., pero jamás ha abandonado su lengua polaca. Para él, la poesía es la búsqueda de resplandor, ese algo que hay más allá de las palabras: "...Se transmite alguna experiencia que está antes de las palabras, ¿cómo?..., a través de los agujeros que hay en las palabras".
Et saludo, oh ésser!
Ioga Vashista El gran mite còsmic que mostra allò que el cosmos porta en el seu sí, mostra a cadascú la seva pròpia realitat i la realitat de tot. El text, del Ioga Vashista (Índia, s.V-VIII d.C.?), brolla d’aquest reconeixement. Et saludo, oh ésser!, que resideixes en el lotus del cor, les dues ales del qual són la consciència i la seva reflexió. Et saludo, oh ésser!, el sol que escampa l'obscuritat de la ignorància. Et saludo, oh ésser!, el promotor de l'amor suprem que sosté totes les coses de l'univers. Oh, ésser!, brilles en el sol amb lluminositat i puresa, i resplendeixes fredament en la lluna. La solidesa de les muntanyes i la velocitat del vent de tu sorgeixen. Per causa teva la terra és ferma i l'espai buit. Afortunadament t'he comprès. Per sort, ja no hi ha diferència entre tu i jo: tu ets jo, jo sóc tu…