LA PINZELLADA. Shitao (1642-1707)
"Per lluny que vagin, per alt que pugin, sempre es comença per un sol pas". "Per a un ésser humà el més important és saber venerar". "Els rius i les muntanyes m’encarreguen que parli per ells, han nascut en mi i jo en ells". "Gran és el do artístic per la persona de gran saviesa, mediocre per la de saviesa mediocre. Primer la ment ha d'abraçar l'Ú perquè el cor pugui crear i romandre en la joia. En aquestes condicions la pintura pot penetrar l'essència de les coses fins a l’imponderable". Aquestes són algunes de les reflexions del pintor xinès Shitao, (1642-1707), també conegut com “El monjo carbassa amarga". Pintor, monjo, poeta i cal•lígraf, Shitao va escriure un tractat sobre tècnica i filosofia pictòriques titulat "En torn a la pintura". Posa l'accent en dos punts bàsics: el primer és el mètode de la pinzellada (i-hua), entenent com a tal no…
LLIÇONS DE BODHIDHARMA (1)
VEURE LA NO MENT .... Tractar de trobar un buda o la il•luminació és com tractar d'agafar l'aire. L'aire té nom però no una forma que pugui agafar-se i posar-la a terra, i certament no es pot aprehendre. Mentre busquis en un altre lloc, mai no podràs veure que la teva pròpia ment és el buda. Tot el que has de fer és veure la teva pròpia naturalesa. Vida i mort són importants, no les pateixis en va. La teva pròpia naturalesa és buda. I buda és aquell qui és lliure: lliure d’expectatives, lliure de preocupacions. Si no veus la teva pròpia naturalesa i no fas més que passar-te el dia donant tombs buscant en un altre lloc, mai trobaràs buda. La veritat és que no hi ha res a trobar. La nostra naturalesa mortal és la nostra naturalesa búdica. No hi ha buda més enllà d'aquesta naturalesa. El buda…
ENYORE UN TEMPS
Enyore un temps que no és vingut encara com un passat d'accelerada lluita, de combatius balcons i d'estendards, irat de punys, pacífic de corbelles, nou de cançons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó. Em moriré, però l'enyore ja, aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta. Vicenç Andrés Estellés, Cançoneret de Ripoll
TODO SER ES OTRO Y TODO SER ES ÉL MISMO
Zhuang Zi (1) Del libro II. De la unidad de los seres. La gran sabiduría abarca, la pequeña distingue; las grandes palabras son brillantes, las pequeñas son verborrea. Durante el sueño el espíritu del hombre está confuso; durante la vigilia, su cuerpo no está quieto; demasiado enmarañado es su trato con el mundo, que el día entero andan intrigando los unos contra los otros. Hablan para dar largas, o para engañar, o para ocultar sus intentos. El pequeño temor los deja abatidos, el grande paralizados. Disputan con el “es-no es”, cual si saetas se lanzaran con ballesta; se obstinan en sus opiniones, cual juramentados que resisten y no cejan; se debilitan como el otoño-invierno, y día a día se van extinguiendo; se hunden en la acción, y ya no es posible hacer que vuelvan; se contristan como si estuvieran amarrados, y cuanto más viejos más incapaces de romper sus…
SOM PARTS DEL TOT
Jane Goodall (1) L'existència a la selva em va absorbir per complet. Va ser un període molt especial, en el que estar sola es va convertir en una forma de vida, en una oportunitat perfecta per meditar sobre el significat de l'existència i del meu lloc en ella. Però estava massa ocupada aprenent coses sobre la vida dels ximpanzés com per preocupar-me pel sentit de la meva. Havia anat a Gombe a desenvolupar una tasca concreta i no a alimentar el meu interès per la filosofia i la religió; no obstant, és cert que aquells mesos a Gombe van contribuir a modelar la persona que sóc avui. I hauria demostrat molt poca sensibilitat si el miracle i la infinita fascinació d'aquell nou món no haguessin exercit una profunda influència en la meva manera de pensar. Cada dia m'acostava una mica més als animals i a la natura i, per tant,…