Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors.
Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai?
Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
EL MAESTRO ECKHART, MAESTRO DE LA REALIZACION HUMANA PLENA [1]
Este artículo aparece publicado originalmente en:
“Cuadernos de la Diáspora” nº 21 [mayo-noviembre 2009]
editado en Madrid por la Asociación Marcel Légaut.
Más información aquí
EL MAESTRO ECKHART, MAESTRO DE LA REALIZACION HUMANA PLENA [1]
J. Amando Robles
Indice
1. Una primera aproximación: lenguaje, personalidad, pensamiento.
1.1. Un lenguaje teológico límite
1.2. Algunos rasgos más atrayentes hoy de su personalidad
1.3. Niveles de su pensamiento y articulación de los mismos
2. Calidad de la propuesta espiritual del Maestro Eckhart
2.1. El “Ser” como Uno y Unidad, origen y destino de todo ser
2.2. Desasimiento, única manera de llegar a ser Uno
3. Espiritualidad humana e incluso laica, espiritualidad del ser
A CONTINUACIÓN,
EL TEXTO COMPLETO
PARA DESCARGA
[1] El título lo tomamos del acápite «Maestro de vida, de la realización humana plena», uno de los varios dedicados al Maestro Eckhart por Teresa Guardans Cambó en su tesis doctoral Indagaciones en torno a la cuestión fronteriza, Institut Universitari de Cultura, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2006, p. 256.
This Post Has 0 Comments