CONSCIÈNCIA PLANETÀRIA
Jaume Patuel i Puig* Les paraules consciència i planetària ens portaran al fil de l’article d’avui. Consciència vol dir saber amb.... Tenir coneixement de si mateix i de l’entorn. Anar a fons de l’interior de la nostra espècie humana. El famós apotegma grec: Coneix-te a tu mateix. Evidentment, no un simple coneixement intel·lectual de com funciono, sinó més a fons, qui sóc i perquè sóc. Planeta ve del grec, que significa “jo vagabundejo”. Vagabundejar és anar d’una part a una altra. No hi ha lloc fix. És dinàmic. I el planeta és aquell astre que no té lloc fix en contraposició als estels que no es mouen, són fixos. Aleshores, consciència planetària és una consciència dinàmica, energètica que busca el seu lloc. L’ésser humà li cal en aquests moments un canvi de lloc, un moure’s per trobar un altre nivell de coneixement. Un altre nivell de consciència. Fent servir una…
L’Alcorà i les seves intuïcions espirituals fonamentals
Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona i professor del CETR---L’Alcorà tot ell gira al voltant del tawhîd o principi de la unitat absoluta de l’existència, que queda condensat en la fórmula “Lâ ilâha il·lâ Al·lâh”, “No hi ha més divinitat que Déu”, i fins i tot “Lâ ilâha il·lâ Hû”, “ No hi ha més divinitat que Ell”. Aquest és el nucli de la cosmovisió islàmica, del que es desprèn una concepció holística de l’existència com a un tot integrat.Això no obstant, resseguint les passes fetes per Muhàmmad, fins allà on ho permeten les dades que d’ell disposem i el que aconseguim intuir del que va ser la seva experiència espiritual, podem afirmar que el Profeta no arrenca del tawhîd, sinó que hi arriba, la qual cosa apareix explicitada en els passatges alcorànics més significatius referits als signes, tal com veurem més endavant. Per tant, del tawhîd no s’hi…
LA IMAGINACIÓ A LA MEDITACIÓ
Stephen Batchelor (dins: El budismo sin creencias. Gaia, 2008) Algunes reflexions sobre la pràctica de la meditació, de Stephen Batchelor, seguides d'un dels textos fonamentals de la tradició budista sobre el sentit de la meditació: el Sutra del Diamant. La pràctica de la meditació s'assembla més a la creació artística que a la resolució d'un problema tècnic. La dimensió tècnica de la pràctica de la meditació (com per exemple l'entrenament per tenir una ment atenta i focalitzada) és comparable a les habilitats tècniques que un ceramista ha d'aprendre per ser expert en el seu camp. Ambdós poden requerir molts anys de disciplina i treball dur. Tanmateix, per ambdós aquesta perícia és només un mitjà, no un fi en si mateix. De la mateixa manera que competència tècnica en ceràmica no és garantia de realitzacions belles, competència tècnica en la meditació no és garantia d'una resposta sàvia o compassiva davant l'angoixa…
ELS SECRETS DE YHVH
Patrick Levy Rabí Isaak era un mestre exigent. Pel que fa a l'estudi, no es tractava pas d'anar a passar una estona a casa seva per treure l'entrellat d'un o dos punts de la Torà. Un cop s'havia plantejat una qüestió, Isaac hi podia treballar durant cinc o sis hores. Havíem de mantenir-nos-hi amb una vigilància constant. Per a fer-ho, ell ens plantejava sobtadament alguna qüestió inesperada. (...) Em temia sobretot aquells moments en que em deia d'entrar dins de mi mateix per examinar el que em mostrava. Tot allò no tenia res a veure amb un joc intel·lectual. Amb cada introspecció d'aquestes, jo sabia que m'estava portant a examinar alguna cosa que em faria veure el món d'una manera diferent. Donava molta importància a que les coses no quedessin en simples paraules, sinó que transformés en actes aquelles nocions que s'havien obert camí a través del raonament. La intel·ligència…
Notes sobre la lectura de Buda
Marià Corbí (Traducció de Pere Casacuberta) La seva doctrina podria resumir-se així: Calla, vigila i veuràs!El camí és qüestió d'experimentació i de res més.Per fer aquest camí és central la vigilància, com a autoconsciència i control de ment i sentits.La vigilància és per arribar a veure el que allà ve.Cal callar el desig perquè és el constructor del món del nostre sofriment. És el que construeix el nostre món, el món correlat de la nostra necessitat. És el constructor del que donem per realitat, el que valorem i el que entenem com a real. Per veure el que realment ve i no el que el nostre constructor presenta, cal callar el constructor. Quan es calla el constructor s'aconsegueix el silenci. Si es manté la vigilància en aquest estat de silenci, llavors és possible veure. Per aconseguir aquest estat de vigilància, de control i de no desig es precisa de gran decisió…