Skip to content

LA IMAGINACIÓ A LA MEDITACIÓ

Stephen Batchelor (dins: El budismo sin creencias. Gaia, 2008) Algunes reflexions sobre la pràctica de la meditació, de Stephen Batchelor, seguides d'un dels textos fonamentals de la tradició budista sobre el sentit de la meditació: el Sutra del Diamant. La pràctica de la meditació s'assembla més a la creació artística que a la resolució d'un problema tècnic. La dimensió tècnica de la pràctica de la meditació (com per exemple l'entrenament per tenir una ment atenta i focalitzada) és comparable a les habilitats tècniques que un ceramista ha d'aprendre per ser expert en el seu camp. Ambdós poden requerir molts anys de disciplina i treball dur. Tanmateix, per ambdós aquesta perícia és només un mitjà, no un fi en si mateix. De la mateixa manera que competència tècnica en ceràmica no és garantia de realitzacions belles, competència tècnica en la meditació no és garantia d'una resposta sàvia o compassiva davant l'angoixa…

Llegir més

ELS SECRETS DE YHVH

Patrick Levy Rabí Isaak era un mestre exigent. Pel que fa a l'estudi, no es tractava pas d'anar a passar una estona a casa seva per treure l'entrellat d'un o dos punts de la Torà. Un cop s'havia plantejat una qüestió, Isaac hi podia treballar durant cinc o sis hores. Havíem de mantenir-nos-hi amb una vigilància constant. Per a fer-ho, ell ens plantejava sobtadament alguna qüestió inesperada. (...) Em temia sobretot aquells moments en que em deia d'entrar dins de mi mateix per examinar el que em mostrava. Tot allò no tenia res a veure amb un joc intel·lectual. Amb cada introspecció d'aquestes, jo sabia que m'estava portant a examinar alguna cosa que em faria veure el món d'una manera diferent. Donava molta importància a que les coses no quedessin en simples paraules, sinó que transformés en actes aquelles nocions que s'havien obert camí a través del raonament. La intel·ligència…

Llegir més

Notes sobre la lectura de Buda

Marià Corbí (Traducció de Pere Casacuberta)   La seva doctrina podria resumir-se així: Calla, vigila i veuràs!El camí és qüestió d'experimentació i de res més.Per fer aquest camí és central la vigilància, com a autoconsciència i control de ment i sentits.La vigilància és per arribar a veure el que allà ve.Cal callar el desig perquè és el constructor del món del nostre sofriment. És el que construeix el nostre món, el món correlat de la nostra necessitat. És el constructor del que donem per realitat, el que valorem i el que entenem com a real. Per veure el que realment ve i no el que el nostre constructor presenta, cal callar el constructor. Quan es calla el constructor s'aconsegueix el silenci. Si es manté la vigilància en aquest estat de silenci, llavors és possible veure. Per aconseguir aquest estat de vigilància, de control i de no desig es precisa de gran decisió…

Llegir més

ZEN – ALGUNS MESTRES DEL SEGLE XX

Kodo Sawaki, 1880-1966(Traducció de Pere Casacuberta)  Conegut per la seva profunda comprensió del Shobogenzo de Dogen, es va negar a fer-se càrrec de cap monestir, ni tan sols va fixar la seva residència en un temple o dojo. Va ser sempre un monjo errant. Va ser un impulsor de la pràctica del Soto zen al Japó. Amb una gran personalitat la influència de la qual és notable encara avui dia. Va recórrer tot el país ensenyant Zazen tant en universitats com en presons i fàbriques. El seu ensenyament podria ser resumit en dos punts: exactitud a la pràctica de Zazen i estudi constant del Shobogenzo del mestre Dogen.Va ser el mestre de Taisen Deshimaru, a qui va enviar a transmetre l'ensenyament zen a Occident. Taisen Deshimaru 1914-1982Deixeble de Kodo Sawaki, va ser el primer mestre autoritzat per l'Escola Soto japonesa per transmetre a Europa el seu ensenyament.Va arribar a París…

Llegir més

EL PELEGRÍ I LA FILOCÀLIA

L'obra anònima Relats d'un pelegrí rus van popularitzar els mètodes de l'Església oriental pel que fa a la pregària interior contínua i l'obra cabdal que en recull segles d'ensenyaments: la Filocàlia. Explica el pelegrí: "Vaig fullejar la Bíblia i hi vaig llegir amb els meus propis ulls exactament allò que havia sentit: "Pregueu sense parar (Te 5,17), pregueu tothora en esperit (Ef 6,18), alçant a tot arreu unes mans pures (1 Tm 2,8)". Per més que reflexionava no sabia què decidir. Què haig de fer –pensava-, on trobaré algú que pugui explicar-me aquestes paraules? Aniré per les esglésies on prediquen homes d'anomenada i potser allí trobaré el que cerco. I em vaig posar en camí. Vaig sentir molts de sermons excel·lents sobre la pregària. Però tots eren instruccions sobre la pregària en general: què és la pregària, per què cal pregar, quins són els fruits de la pregària. Però de…

Llegir més
Back To Top