La saviesa a

L'obra anònima Relats d'un pelegrí rus van popularitzar els mètodes de l'Església oriental pel que fa a la pregària interior contínua i l'obra cabdal que en recull segles d'ensenyaments: la Filocàlia. Explica el pelegrí: "Vaig fullejar la Bíblia i hi vaig llegir amb els meus propis ulls exactament allò que havia sentit: "Pregueu sense parar (Te 5,17), pregueu tothora en esperit (Ef 6,18), alçant a tot arreu unes mans pures (1 Tm 2,8)". Per més que reflexionava no sabia què decidir. Què haig de fer –pensava-, on trobaré algú que pugui explicar-me aquestes paraules? Aniré per les esglésies on prediquen homes d'anomenada i potser allí trobaré el que cerco. I em vaig posar en camí. Vaig sentir molts de sermons excel·lents sobre la pregària. Però tots eren instruccions sobre la pregària en general: què és la pregària, per què cal pregar, quins són els fruits de la pregària. Però de…

El Mestre digué: “Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: ¿que no és un goig això? Tenir algun vell amic vingut de contrades llunyanes: ¿que no és un plaer, això? Ser ignorat dels homes i no indignar-se’n: ¿que no és ser noble, això?” (I,1) El Mestre digué: “Yóu, ¿vols que t’instrueixi sobre el saber? Considerar que ho saps quan ho saps i considerar que no ho saps quan no ho saps. Això és saber” (II, 17) Zidong digué: “el que no vull que els altres m’infligeixin, jo igualment procuro no infligir-ho als altres”. El Mestre digué: “Ai, Cì! ¡No hi arribes pas a això!” (V, 12) El Mestre digué: “a qui no té ardor, no l’il·lustro. A qui no balbuceja o intenta expressar-se, no l’instrueixo” (VII, 8) El Mestre digué: “De genis, jo no he aconseguit de veure’n cap. Aconseguir de veure un home noble, això ja…

Adam Zagajewski, poeta i assagista polonès "63 anys. Vaig néixer a Lvov (avui Ucrània) i vaig viure entre Cracòvia i Chicago. Estic casat i tinc una filla. Aquest món complex ens enfronta a emocions ràpides com l’odi i el xovinisme; hauríem d’ésser lents i racionals. Constantment cerco quelcom superior, que penso, existeix.." IMA SANCHÍS - LA VANGUARDIA - 23/03/09 Buscar resplendors Va passar fugaçment per Barcelona per participar en el cicle “L’Europa eslava i la seva literatura” (CaixaFòrum), i cada resposta la va pensar dos cops. Considerat per molts com una de les veus contemporànies més rellevant, ha viscut a París i a Estats Units, però mai no ha abandonat la seva llengua polonesa. Els seus llibres de poemes i assaigs, traduïts al castellà, la majoria per Acantilado, han rebut nombrosos premis. Per a ell, la poesia és la busca de resplendor, d’això que hi ha més enllà de les…

Pere Casaldáliga El cardenal Carlo M. Martini, jesuïta, biblista, arquebisbe de Milà i company meu de Parkinson, és un eclesiàstic de diàleg, d’acollida, de renovació a fons, tant de l’església com de la societat. En el seu llibre de confidències i confessions “Col•loquis nocturns a Jerusalem”, diu: “Abans tenia somnis sobre l’Església. Somniava amb una Església que recorre el seu camí en la pobresa i en la humilitat, que no depèn dels poders d’aquest món; en la que s’extirparà d’arrel la desconfiança; que doni espai a la gent que pensa amb més amplitud; que doni ànims, en especial, a aquells que se senten petits o pecadors. Somniava amb unaEesglésia jove. Avui ja no tinc més aquests somnis”. Aquesta afirmació categòrica de Martini no és, no pot ésser, una declaració de fracàs, de decepció eclesial, de renúncia a la utopia. Martini continua somniant res menys que amb el Regne, que és…