Poema de Josep Palau i Fabre: Triomf d’alta folia
Triomf d'alta folia A JOAN PERUCHO M'enfilo dalt de tot de mi mateix i miro: i em veig més transparent. Jo no sabia, no, que el vent pogués tenir la meva cabellera i estar-ne tant content. Ara tota hora m'enquimera i em llanço, des de mi, a cels, abismes, rutes sense fi. No tinc temps d'estimar: no tinc el braç prou llarg -Clara, Bàrbara, amigues- per a poder-vos abastar per arribar a la vida. I, perquè ho sapigueu, aprenc a escriure en prosa la rosa. (Poemes de l'alquimista. Proa, p.108)
Poema de Josep Palau i Fabre: Passa la llum per amagats camins
Passa la llum per amagats camins A JOAN TRIADÚ Passa la llum per amagats camins i arriba al cor de la tenebra: per a la llum no hi ha confins, arreu hi posa un toc de febre. Ara la llum em ve de dins i em crema els ulls i la palpebra. S'afinen pàl.•lids violins quan el matí la pau celebra. Si em perdo mai, serà la llum la que m'haurà per la mirada. La llum em mira de besllum i em fa l'ullet com una fada. Me'n vaig amunt, car per la llum l'ànima tinc endiumenjada. (Poemes de l'alquimista. Proa, p.107)
Poema de Josep Palau i Fabre: La gran cursa del mar
La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell ni onada; sense dofins ni rems, corda ni escàlem; una aigua només aigua i aigua i aigua. (Poemes de l'alquimista. Proa, p. 106)
ARA NAVEGO EN MI MATEIX UNA AIGUA MÉS NUA I TRANSPARENT
Poemes de Josep Palau i Fabre (1917-2008) (Selecció de Poemes de l'alquimista. Proa, p.106) La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell ni onada; sense dofins ni rems, corda ni escàlem; una aigua només aigua i aigua i aigua. (p. 106) Passa la llum per amagats camins A JOAN TRIADÚ Passa la llum per amagats camins i arriba al cor de la tenebra: per a la llum no hi ha confins, arreu hi posa un toc de febre. Ara la llum em ve de dins i em crema els ulls i la…
L’ALÈ DE LA VIDA: PRÂNA
Raimon Panikkar (dins: Iniciació als Veda. Fragmenta 2008, p.42-47) Vent, alè i vida formen una triada que fa milers d’anys l’home experimentava com una totalitat única, donat que els tres estan profundament relacionats i es pertanyen l’un a l’altre. La característica comuna de tots tres és el moviment. El moviment és l’ànima, el principi vital de tots els fenòmens dels tres móns. El vent no és aire tan sols, sinó aire en moviment. L’alè és el moviment mateix de l’aire en l’interior dels éssers vius. La vida és intrínsecament moviment, quelcom que es mou d’alguna manera sense canviar de lloc. L’experiència es dóna en un nivell de realitat més profund, on encara no s’ha arribat a aquesta dicotomia fatal entre la matèria i l’esperit. La vida és un factor que ho impregna tot en l’estructura de la realitat. Una cosa sense vida és morta, és a dir, és no-ésser…
