L’islam i el fenomen del llibre sagrat
(extracte d’una ponència de Halil Bárcena)Director del Institut d’Estudis Sufís de Barcelona L’objecte de reflexió que se’ns proposa en aquesta trobada de Can Bordoi toca de ple el cor de l’islam, la seva essència més recòndita. Assumir des del sufisme, com de fet assumim, un apropament estrictament simbòlic als textos sagrats –en aquest cas islàmics– ens exigeix que examinem i interpretem d’una altra manera alguns conceptes la pertinença religiosa dels quals pocs teòlegs, i menys encara els simples creients, posarien en dubte a priori. Aquests conceptes són: revelació, llibre sant, religió del llibre, segell de la profecia i, fins i tot, déu. De fet, aquesta és la tesi fonamental que defensem, amb l’assistència d’algunes de les veus més preclares tant del sufisme històric com de la gnosi xiïta, així com dels seus millors expositors i intèrprets contemporanis (siguin o no musulmans), dels pensadors agrupats en l’etiqueta d’islam de les llums…
La percepció de l’Ésser
Shankarâchârya (mestre vedantí, Índia s.VIII-IX) Com les flors d'una garlanda, unides totes per un mateix fil, així tots els cossos, del primer a l'últim, tots en Mi. De la mateixa manera que al fil no li afecta l'ordre de les flors, no m'afecta a Mi, omnipresent, l'ordre dels cossos. Quan les flors són destruïdes, el fil no és destruït; quan els cossos són destruïts, Jo, etern, no sóc destruït. Malgrat que sigui un de sol el raig de sol que arriba fins el llit, sembla com si fossin molts quan travessa els forats del trenat de cordes; de la mateixa manera, sent omnipresent, semblo múltiple en la varietat de camps de coneixement. I així com el raig no és afectat per les formes dels forats de la corda, així Jo, omnipresent, no sóc afectat per les característiques dels camps de coneixement. Suprimint els forats formats per les cordes, no se…
“Alberto Caeiro”, del llibre de poemes: El vigilant dels ramats
No crec en Déu perquè mai no l'he vist. Si ell volgués que jo cregués en ell, segur que vindria a parlar amb mi i entraria per la meva porta dient-me: Aquí estic! Però si Déu és les flors i els arbres i els boscos i el sol i el cantar, aleshores crec en ell, aleshores crec en ell a tota hora i la meva vida sencera és una oració i una missa i una comunió per l'ull i per la oïda. Però si Déu és les flors i els arbres i les boscos i el cant i el sol, per què dir-li Déu? Jo li dic flors i arbres i boscos i sol i cant, perquè si ell es va fer, perquè jo el veiés, sol i cant i flors i arbres i boscos, si se'm mostra com a arbres i boscos i cant i sol i flors és…
XAVIER MELLONI. Escletxes de realitat: religions i revelació
Una petita selecció [ Fragmenta, 2007 ] La revelació s'esdevé sempre des de la transparència i per a la transparència. El que està en joc és l'obertura a una existència cada vegada més diàfana, el creixement cap a una comprensió de la realitat cada vegada menys devoradora i autocentrada per anar assolint regions de més gratuïtat, donació i plenitud. Els vertaders i els falsos profetes "Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles, i per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu" (Mt 7,15-16). Amb tot el que hem dit, estem en condicions de discernir la fiabilitat i qualitat dels diferents missatges revelatoris, tant del passat com del present i futur de la humanitat. Repeteixo que el criteri universal per identificar aquests fruits és summament simple, encara que sigui complex aplicar-ho a cada cas. Podem dir que té lloc una forma o una altra d'esdeveniment…
LA SOLEDAD SONORA
Michèle Najlis Versos de la poetessa nicaragüenca Michèle Najlis del llibre: "La soledad sonora" - Managua, Centro Nicaragüense de Escritores, 2005. Najlis és figura representativa del Centre Ecumènic Antonio Valivieso, de Managua. Hoy te nombro Hoy te nombro río profundo paz malinche florecido. Te llamo luz pájaro, viento impredecible. Lluvia te nombro nube tierra fecunda madre. Te llamo mar arena de las playas de mi infancia. Te digo risa, arrullo arco iris. Hoy te llamo silencio palabra siempre insuficiente música callada, Dios, soledad siempre sonora. Sanctus Santo, santo, santo, es el Señor, Dios del universo. Llenos están, Amor, los cielos y la tierra de tu gloria. Llenos de Ti mis ojos cegados por tu luz. Llenos de Ti mis labios que repiten tu Nombre en cada nombre. Llenos de Ti mis manos que buscan el claro manantial de tu sonrisa. Llenos están mis pies de tu…