Trets evidents no duals de Rumí

17 febrer, 2008

Resulta enormement il•lustratiu de la unitat profunda de totes les grans tradicions espirituals de la humanitat poder comprovar com un musulmà, teista, pot arribar a tenir expressions que podrien haver estat formulades per un vedantià, no teista i no dualista. Permeti-se’m una cita llarga pel caràcter extraordinari del text.

Diu Rumí: En el fet espiritual no hi ha divisió ni números, no hi ha participació ni individus. Dolça és la unitat de l’Amic amb els Seus amics; aferra’t al peu de l’esperit.

La forma és tossuda. Fes que la obstinada forma es consumeixi de tribulació perquè hi puguis descobrir, a sota, la unitat, com un tresor. I si no la consumeixes, els Seus favors la consumiran –oh! El meu cor és el seu vassall. Es us als nostres cors i cus l’apedaçat mantell del dervix.

Érem simples i una mateix substància, tots sense cap i sense peus, allà. Érem una mateixa substància, com el Sol: sense nusos i purs, com l’aigua. Quan una llum tan benèfica va prendre forma, es va tornar nombrosa com les ombres d’un merlet. Arrasa el merlet com una catapulta perquè s’esvaeixin les diferències entre aquesta companyia.

Hauria explicat aquest tema amb contenció però em temo que alguna ment ensopegui. Els seus punts són esmolats com una espasa d’acer; si no tens escut (capacitat per entendre) gira cua i fuig! No vinguis sense escut contra aquest dur metall, doncs a l’espasa no li fa vergonya tallar. Per això he embeinat l’espasa, perquè ningú no malinterpreti les meves paraules. [ 1 ]

Rumí s’adona que el que ha dit se surt de les categories habituals de l’Islam com a religió; per això constata el risc del que esta formulant. Les seves paraules són dures i tallants com el tall d’una espasa. I adverteix que qui s’atansa a l’espasa sense l’escut que proporciona una comprensió adequada, pot ser mort pel seu tall.

Qualsevol no pot enfrontar-se a allò que suposa la espiritualitat com a buit d’imatge.

[ 1 ] Rumí: Mathnawî. Madrid, 2003, Editorial Sufí, Tomo I, pg. 62