John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
Trets evidents no duals de Rumí
Resulta enormement il•lustratiu de la unitat profunda de totes les grans tradicions espirituals de la humanitat poder comprovar com un musulmà, teista, pot arribar a tenir expressions que podrien haver estat formulades per un vedantià, no teista i no dualista. Permeti-se’m una cita llarga pel caràcter extraordinari del text.
Diu Rumí: En el fet espiritual no hi ha divisió ni números, no hi ha participació ni individus. Dolça és la unitat de l’Amic amb els Seus amics; aferra’t al peu de l’esperit.
La forma és tossuda. Fes que la obstinada forma es consumeixi de tribulació perquè hi puguis descobrir, a sota, la unitat, com un tresor. I si no la consumeixes, els Seus favors la consumiran –oh! El meu cor és el seu vassall. Es us als nostres cors i cus l’apedaçat mantell del dervix.
Hauria explicat aquest tema amb contenció però em temo que alguna ment ensopegui. Els seus punts són esmolats com una espasa d’acer; si no tens escut (capacitat per entendre) gira cua i fuig! No vinguis sense escut contra aquest dur metall, doncs a l’espasa no li fa vergonya tallar. Per això he embeinat l’espasa, perquè ningú no malinterpreti les meves paraules. [ 1 ]
Rumí s’adona que el que ha dit se surt de les categories habituals de l’Islam com a religió; per això constata el risc del que esta formulant. Les seves paraules són dures i tallants com el tall d’una espasa. I adverteix que qui s’atansa a l’espasa sense l’escut que proporciona una comprensió adequada, pot ser mort pel seu tall.
Qualsevol no pot enfrontar-se a allò que suposa la espiritualitat com a buit d’imatge.
[ 1 ] Rumí: Mathnawî. Madrid, 2003, Editorial Sufí, Tomo I, pg. 62