Celebració de NADAL 2006 a CETR
. 1. IntroduccióJesús de Natzaret, amb la seva vida i la seva mort, amb els seus actes i les seves paraules ens va revelar l'Absolut, ens va revelar al Pare. No va ser una revelació de fórmules, sinó revelació de la presència del mateix Absolut mateix; va ser la revelació del Pare a la nostra ment, al nostre sentir i al nostre cos sencer. La revelació de Jesús, com la de tots els grans mestres de l'esperit, és una revelació per a la que no hi ha paraules. La conseqüència d'aquesta revelació és un coneixement i un sentir, però silenciós, perquè desborda per complet les nostres limitades possibilitats de dir i de representar. La revelació és una revelació silenciosa; i la nostra notícia d'aquesta revelació és un conèixer i sentir silenciós. Aquesta va ser la gran experiència dels deixebles amb Jesús. Quan van voler representar l'irrepresentable, quan van voler al•ludir…
Un Déu per tapar forats
.... Quin error tan gran utilitzar Déu per a tapar els forats de la nostra ignorància! Allà on se’ns acaben les explicacions hi col•loquem a Déu per a que ens solventi el buit. I així, a mesura que s’amplien les fronteres del nostre coneixement, menys espai queda per a Déu. Si cal buscar Déu en algun lloc és en el que coneixem, no en el que ignorem, en el problema resolt, no en la qüestió pendent. Tant si es tracta de problemes científics com del dolor o la mort. Si només ens interessa Déu com a solventador de problemes, potser aviat l’haurem deixat fora del mapa. Quina absurditat dir que el cristianisme té les respostes. Les respostes les hem de buscar nosaltres amb totes les nostres capacitats. Insisteixen en afirmar que el tret diferenciador del cristianisme és la proclamació de la resurrecció, entesa per a després de la mort: salvació…
ATREVIR-SE A ESTIMAR
Rumí i el sufisme Cada 17 de desembre, es celebra, a la ciutat turca de Konya, un festival de música i dansa sufís que commemora la mort del persa Yalaluddín Rumí (1207-1273), el més gran poeta místic de l'Islam, autor d'una vasta obra poètica de la que destacaríem El Masnaví, veritable teodicea de prop de vint-i-cinc mil versos, considerat com una mena d'Alcorà en llengua persa. Inspirador de l'ordre sufí dels dervixos giròvags, cèlebres per la seva dansa còsmica circular, Rumí és un dels pols del tasawwuf o sufisme, la dimensió mística de l'Islam, i, sens dubte, una de les figures més rellevants i influents de l'espiritualitat universal. Halil BárcenaIslamòleg. Director del Institut d’Estudis Sufís de Barcelona La seva força creadora, així com la seva irradiació espiritual, no va quedar confinada a l'àmbit islàmic. És per això que afirmar que Rumí va ser un poeta místic musulmà és…
L’acció alliberadora -del Bhagavad Gîta-
Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per un resultat, però no deixis de fer la teva feina. Fes la teva feina en la pau del Yoga, impertèrrit davant de l’èxit o del fracàs. Yoga és l’equanimitat de la ment. Uneix la teva raó i la teva voluntat en la contemplació. El qui segueix aquest camí té un sol pensament i aquest és la Fi de la seva determinació. Però múltiples i infinits són els pensaments de l’ésser humà mancat de determinació. Hi ha persones que no hi veuen, però diuen moltes paraules maques. Segueixen els Vedes al peu de la lletra i diuen: “això és el que hi ha”. La seva ànima és plena de desigs egoistes i el seu cel és un altre desig egoista, Tenen pregàries pels plaers i els poders i n’esperen recompenses. Els qui estimen el plaer…
A casa meva -Lalla, mística del Caxmir-
Res a contemplar! Ni Tu, ni jo, ni objecte, ni mètode. L’actor de l’acció ha perdut la identitat. El cec no el pot percebre Però aquell de consciència immaculada en entreveure’l, es fon en el Suprem. Quan mantenia el lligam amb el meu cos et vaig perdre. Passava els dies buscant-te Fins que et vaig descobrir en mi, l’Ésser i Xiva es van unir en una joiosa reverberació. Netejat el mirall de l’esperit de les seves cendres, Amb una claredat lúcida, vaig reconèixer l’Ésser en mi. I quan l’he vist a casa meva He sabut que ho era tot i que jo no era res. (Lalla -s.XIV-, poetesa mística del Caxmir, d’espiritualitat tàntrica, a cavall entre l’hinduisme i el budisme tibetà)