A casa meva -Lalla, mística del Caxmir-
Res a contemplar! Ni Tu, ni jo, ni objecte, ni mètode. L’actor de l’acció ha perdut la identitat. El cec no el pot percebre Però aquell de consciència immaculada en entreveure’l, es fon en el Suprem. Quan mantenia el lligam amb el meu cos et vaig perdre. Passava els dies buscant-te Fins que et vaig descobrir en mi, l’Ésser i Xiva es van unir en una joiosa reverberació. Netejat el mirall de l’esperit de les seves cendres, Amb una claredat lúcida, vaig reconèixer l’Ésser en mi. I quan l’he vist a casa meva He sabut que ho era tot i que jo no era res. (Lalla -s.XIV-, poetesa mística del Caxmir, d’espiritualitat tàntrica, a cavall entre l’hinduisme i el budisme tibetà)
YHVH és sinònim de llibertat
[…] YHVH és gairebé sinònim de llibertat. En el preàmbul de les deu Paraules (en hebreu aquest passatge no es diu "manaments", dibrot significa "paraules"), no llegim "no tinguis més Déu que Déu (Elohim), sinó "no hi ha altre Elohim". No és una ordre, és una proposició, la indicació d'un camí, d'una direcció, d'un projecte: camí d'alliberament. Som esclaus de la imatge que ens fem de Déu, però en primer lloc, esclaus de la imatge que ens fem de nosaltres mateixos. En l'U no hi ha dos, no hi ha altre més que l'U. La llibertat és exigent. No tenir més Elohim que YHVH apunta a no afegir-hi res, no associar-hi cap altre valor davant, contra, al costat, en front de Mi-jo YHVH, cap religió, cap doctrina, cap ambició, cap projecte, cap objecte, cap poder. YHVH prohibeix la reducció de l'inefable a un atribut, una creença, una idea. Si li…
La llibertat religiosa.
Per a la felicitat de les generacions, aplaneu els camins vers a aquell grau de cultura presidit per la tolerància pel qual no deixa de sospirar la raó! No premieu ni castigueu cap doctrina, no seduïu ni corrompeu cap opinió religiosa! A qui no destorbi la felicitat pública, a qui actuï amb rectitud respecte les lleis civils, respecte a vosaltres i als seus conciutadans, deixeu-lo parlar com pensa, deixeu-lo dirigir-se a Déu segons la seva manera o la dels seus pares, i buscar la salvació eterna on creu que pot trobar-la. En els vostres Estats, no permeteu que ningú denuncií la vida íntima ni sigui jutge del pensament d'altri; no permeteu que ningú s'apropiï d'un dret que només pertany a l'Omniscient! Si nosaltres donem al César el que és del César, doneu vosaltres a Déu el que és de Déu! Estimeu la veritat! Estimeu la pau! (Moses Mendelson (1729-1786). Jerusalem…
Del Srimad Bhagavatam
El rei Yadu preguntà a Avadhuta: “Et saludo, oh savi! Em podries dir quin mestre benvolent t’ha donat el coneixement suprem? Qui t’ha fet savi, veritablement? I Avadutha li respongué així: Oh rei, jo passejo per la Terra com un esperit lliure que ha rebut la saviesa de molts mestres. Et diré quins han estat: la terra, l’aire, l’aigua, el foc, la lluna, el sol, el cérvol, el peix, la serp i l’aranya. Així com l’aigua és dolça i pura, així és l’Ésser. L’home pot manifestar dolçor i puresa en la seva conducta. Així doncs, vaig adoptar l’aigua com a mestre. De la Terra he après paciència, indulgència i ser el sosteniment dels altres sense esperar cap mena de reconeixement. El vent bufa per tot arreu, pels parterres de flors, als deserts, als pantans, als palaus i a les presons, sense aferrar-se a res, sense preferències ni cap mena de…
EL PLURALISME RELIGIÓS COM A REVOLUCIÓ
Frédéric Lenoir* El reconeixement del pluralisme religiós com un fet espiritual positiu (i no només com un fet consumat) és una posició teològica relativament nova. […] En el context de la ultramodernitat, veiem com s'elaboren veritables teologies de la diversitat religiosa en les que el pluralisme espiritual de la humanitat ja no es considera un mal que cal suprimir, sinó, per contra, un valor. Per a comprendre l'abast d'aquesta revolució -que segueix sent marginal en els monoteismes-, cal tenir en compte les posicions anteriors: l'exclusivisme i l'inclusivisme. En la concepció exclusivista, els creients afirmen que la seva comunitat és l'únic espai de veritat i de salvació. Les altres religions estan excloses de la salvació. La postura inclusivista, que té aparença d'obertura, reconeix la presència de veritats parcials en les altres religions. No significa que consideri les altres religions com a mitjans de salvació complets […]. L'inclusivisme és una evolució, però…