Fernando Pessoa, “Alberto Caeiro”, “No crec en Déu”
No crec en Déu perquè mai no l'he vist. Si ell volgués que jo cregués en ell, segur que vindria a parlar amb mi i entraria per la meva porta dient-me: Aquí estic! Però si Déu és les flors i els arbres i els boscos i el sol i el cantar, aleshores crec en ell, aleshores crec en ell a tota hora i la meva vida sencera és una oració i una missa i una comunió per l'ull i per la oïda. Però si Déu és les flors i els arbres i les boscos i el cant i el sol, per què dir-li Déu? Jo li dic flors i arbres i boscos i sol i cant, perquè si ell es va fer, perquè jo el veiés, sol i cant i flors i arbres i boscos, si se'm mostra com a arbres i boscos i cant i sol i flors és…
El Dhammapada. El camí de la perfecció
Recull de paraules del Buddha (s.V a.C.). Una petita selecció La condició humana està dirigida per la ment: la nostra vida és la creació de la nostra ment. Allò que som avui prové dels nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà. El savi que viu en vigilància la considera el seu més preciós tresor. El savi redreça la seva ment, que és vacil•lant i inestable, com el constructor de fletxes fa rectes les seves fletxes. Més mal que el que pot fer l’enemic a l’enemic, o els odis entre els homes, és el mal que et pot fer la ment mal dirigida. Com l’abella recull l’essència de la flor i se n’allunya sense destruir-ne la bellesa ni el perfum, així viu el savi entre els seus. Prengui cadascú en consideració el que ell mateix fa i no el que els altres fan o…
El sentit de la manca de sentit
Wittgenstein reflexiona sobre la peculiaritat del discurs religiós El llenguatge religiós reformula, en el marc d’una gran i complexa al•legoria, en enunciats sobre fets significatius, aquestes vivències de les que només es pot parlar en proposicions mancades de sentit. En el parlar de religió o ètica, veig clarament que tota expressió ha d’estar mancada de sentit perquè vol expressar el que és inexpressable. És a dir, veig que no és que resultin expressions sense sentit perquè encara no ha estat possible trobar les expressions correctes, sinó que la manca de sentit constitueix la seva essència mateixa. Perquè la única cosa que pretenc amb aquestes expressions és anar més enllà del món, que és el mateix que dir anar més enllà del llenguatge significatiu. El meu únic propòsit -i crec que el de tots aquells que han procurat expressar alguna vegada alguna cosa d’ètica o de religió- és arremetre contra els…
Himne a l’Univers. Pregària:
Em prosterno Déu meu, davant la teva presència en l'Univers, arreu, en tot el que trobo, en tot el que em succeeix, en tot el que realitzo, que només a tu et desitgi, et busqui i t'esperi [...] Que el meu cor comprengui que la veritable puresa no és una separació debilitant de la realitat sinó un fort impuls a través de totes les belleses. Que sàpiga que la vertadera caritat no és la por estèril a obrar el mal sinó la voluntat enèrgica de forçar totes les portes de la vida. Per mitjà d’una visió cada cop més penetrant de la teva omnipresència, acreix en el meu cor la passió per la recerca, per tal de penetrar més i més en Tu. Tota la meva joia i els meus treballs, tota la meva raó de ser i el meu gust per la vida, Déu meu, brollen d’aquesta visió fonamental…
Un pájaro persa llamado Rumi
En el 800 aniversario del nacimiento de Mawlānā RūmīDirector del “Institut d’Estudis Sufís de Barcelona” Este año, los derviches están de aniversario. De aniversario y de enhorabuena. Y es que con motivo del 800 aniversario del nacimiento del poeta y místico sufí persa Mawlānā Yalāl al-Dīn Muḥammad Baljī, más conocido en Occidente como Rūmī (Balj, Afganistán 1207-Konya, Turquía 1273), la UNESCO ha declarado el 2007 “Año Internacional Rūmī”, una oportunidad inmejorable, qué duda cabe, de dar a conocer el legado literario y espiritual del que sin duda es uno de los máximos exponentes no ya de la espiritualidad sufí, sino de la mística universal de todos los tiempos. Ciertamente, Rūmī, maestro de derviches, no es un extraño para el público cultivado occidental, sensible a las cuestiones del espíritu. En las últimas décadas, su proyección ha sobrepasado con creces los lindes geográficos -y los espirituales también- del Islam. Hoy, Rūmī está…