Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors.
Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai?
Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
PENSAMENTS DE GURU NANAK (s.XV)
recollits a Guru Granth Sahib Ji, el llibre sagrat del sikhisme
Sigui el silenci les teves arracades, la compassió la teva riquesa, la meditació el teu bol de mendicant.
Fes del teu cos l’hàbit del monjo, sigui el Nom Vertader el teu bastó.
Practica aquest ioga, oh iogui. Que el coneixement sigui les cendres amb les que banyis el teu cos, la concentració la teva flauta. Desfés-te de tot lligam i pelegrina per la ciutadella del teu propi ésser, toca l’arpa de la teva ment.
Oh, sants, escolteu: feu de la Veritat i de la compassió el vostre jardí!
*
Per molt que es mediti sobre Ell milers de vegades
no és possible comprendre’l.
Per més que s’hi pensi amb tota profunditat
no és possible assolir el Silenci Interior.
Aquesta fam no pot ser apaivagada
ni per tots els graners del món.
Per molts que siguin els camins
no és possible arribar a la meta.
Com podrem conèixer la veritat?
Com podem alliberar-nos del vel de la il•lusió?
Acatant la voluntat de Déu,
oh Nanak,
que en néixer s’insereix en els nostres cors.
no és possible comprendre’l.
Per més que s’hi pensi amb tota profunditat
no és possible assolir el Silenci Interior.
Aquesta fam no pot ser apaivagada
ni per tots els graners del món.
Per molts que siguin els camins
no és possible arribar a la meta.
Com podrem conèixer la veritat?
Com podem alliberar-nos del vel de la il•lusió?
Acatant la voluntat de Déu,
oh Nanak,
que en néixer s’insereix en els nostres cors.
*
Sigui la saviesa la teva força
la compassió la teva guia
i escolta la música divina
que batega en cada cor.
la compassió la teva guia
i escolta la música divina
que batega en cada cor.
*
Oh, servent! On em busques?
Si sóc al costat teu!
No em trobaràs ni a la mesquita ni en el temple,
ni a la Kaaba ni a Kailasa,
ni en el ritus ni a la cerimònia,
ni en el yoga ni en la renúncia.
Si de veritat em busques, em veuràs a l’instant,
a l’instant, sense que passi ni un moment.
Diu Kabir: “Oh Sadhu, Déu és l’alè de tot el que respira”
(Kabir, s.XV, recollit en el Guru Granth Sahib Ji)
Si sóc al costat teu!
No em trobaràs ni a la mesquita ni en el temple,
ni a la Kaaba ni a Kailasa,
ni en el ritus ni a la cerimònia,
ni en el yoga ni en la renúncia.
Si de veritat em busques, em veuràs a l’instant,
a l’instant, sense que passi ni un moment.
Diu Kabir: “Oh Sadhu, Déu és l’alè de tot el que respira”
(Kabir, s.XV, recollit en el Guru Granth Sahib Ji)
Related Posts
This Post Has 0 Comments