Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
LES NARRACIONS DE LA NATIVITAT DE JESÚS
Vers quina realitat inefable apunten els relats de la nativitat de Jesús? Corbí ens posa en contacte amb els elements propis del llenguatge simbòlic presentant-nos diversos exemples de naixements meravellosos: Krishna, el profeta Muhàmmad, Zorosatro, Gengis Khan, el Buda… Talment com dits que apunten vers la lluna, aquests relats –així com el del naixement de Jesús–, assenyalen una Veritat que excedeix tota possibilitat de representació. Per tant, no és per mitjà de l’anàlisi textual com podrem extraure’n el missatge sinó amb el silenci de tota formulació. No es tracta d’interpretar narracions com aquestes, es tracta d’entendre i sentir el que ens diuen perquè el seu propòsit és parlar-nos amb paraules del que és més enllà de les paraules.
Aquest text va ser presentat a debat en el Quart Encontre de Can Bordoi (Juliol 2007) i forma part de la publicació que recull les ponències i debats de l’Encontre.

