Blog

LES NARRACIONS DE LA NATIVITAT DE JESÚS

 

Vers quina realitat inefable apunten els relats de la nativitat de Jesús? Corbí ens posa en contacte amb els elements propis del llenguatge simbòlic presentant-nos diversos exemples de naixements meravellosos: Krishna, el profeta Muhàmmad, Zorosatro, Gengis Khan, el Buda… Talment com dits que apunten vers la lluna, aquests relats –així com el del naixement de Jesús–, assenyalen una Veritat que excedeix tota possibilitat de representació. Per tant, no és per mitjà de l’anàlisi textual com podrem extraure’n el missatge sinó amb el silenci de tota formulació. No es tracta d’interpretar narracions com aquestes, es tracta d’entendre i sentir el que ens diuen perquè el seu propòsit és parlar-nos amb paraules del que és més enllà de les paraules.

Aquest text va ser presentat a debat en el Quart Encontre de Can Bordoi (Juliol 2007) i forma part de la publicació que recull les ponències i debats de l’Encontre.

cetr05

Related Posts

Caminos del corazón – fragment del llibre El Sentir hondo –
Marià Corbí Ens hem proposat estudiar tres grans autors que plantegen la indagació de la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i el sentir humà. Són tres autors de pes: Mazu, del segle VIII, xinès, de la tradició del budisme chan; un musulmà del segle XIII, Rumi, de la tradició sufí; i un indi de finals del XIX i primera meitat del XX, Ramana Maharshi, de la tradició vedanta advaita. Són tres èpoques diferents i tres cultures diferents. Tots tres són mestres de la indagació amb el sentir i, sobretot, indagadors del sentir humà. Tots tres pretenen indagar la dimensió absoluta a la nostra pròpia interioritat, superant totes les construccions de l'ego, fins a arribar a la no dualitat.
Qui és Jesús?
Marià Corbí Jesús va ser un ésser humà com nosaltres. Com és que va tenir tant poder i tanta grandesa? Si es té en compte l'accés humà a la doble dimensió de la realitat, és possible comprendre millor l'aportació de Jesús sense necessitat de fer-lo Déu o Fill de Déu. Ell, com tots nosaltres, no va ser "ningú vingut a aquest món". Ell, com tots nosaltres, va ser el misteri dels mons, la dimensió absoluta.
La nostra condició animal i el temps-espai.
Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors. Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai? Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix ​​que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

Back To Top