La saviesa a

recollits a Guru Granth Sahib Ji, el llibre sagrat del sikhisme Sigui el silenci les teves arracades, la compassió la teva riquesa, la meditació el teu bol de mendicant.Fes del teu cos l'hàbit del monjo, sigui el Nom Vertader el teu bastó. Practica aquest ioga, oh iogui. Que el coneixement sigui les cendres amb les que banyis el teu cos, la concentració la teva flauta. Desfés-te de tot lligam i pelegrina per la ciutadella del teu propi ésser, toca l'arpa de la teva ment.Oh, sants, escolteu: feu de la Veritat i de la compassió el vostre jardí! * Per molt que es mediti sobre Ell milers de vegadesno és possible comprendre'l.Per més que s'hi pensi amb tota profunditatno és possible assolir el Silenci Interior.Aquesta fam no pot ser apaivagadani per tots els graners del món.Per molts que siguin els camins no és possible arribar a la meta.Com podrem conèixer la…

1. Introducció Jesús de Natzaret, amb la seva vida i la seva mort, amb els seus actes i les seves paraules ens va revelar l'Absolut, ens va revelar al Pare. No va ser una revelació de fórmules, sinó revelació de la presència del mateix Absolut mateix; va ser la revelació del Pare a la nostra ment, al nostre sentir i al nostre cos sencer. La revelació de Jesús, com la de tots els grans mestres de l'esperit, és una revelació per a la que no hi ha paraules. La conseqüència d'aquesta revelació és un coneixement i un sentir, però silenciós, perquè desborda per complet les nostres limitades possibilitats de dir i de representar. La revelació és una revelació silenciosa; i la nostra notícia d'aquesta revelació és un conèixer i sentir silenciós. Aquesta va ser la gran experiència dels deixebles amb Jesús. Quan van voler representar l'irrepresentable, quan van voler al•ludir…

Antonio Colinas Harmonia és la paraula clau. La vida, el món, és una harmonia que ens obstinem a viure en desarmonia. Seguir els cicles, les estacions, les mutacions naturals; observar el curs del macrocosmos i del microcosmos i adaptar-nos-hi periòdicament. Viure en plenitud; esperar amb calma quan ens assalti algun mal. Evitar, en qualsevol cas, la desarmonia. Aquesta és la clau de l'ésser. (26) Passem els anys fent-nos desesperades preguntes i no sabem que, al nostre al voltant, tot són respostes. Ofegats en les preguntes, no volem o no sabem veure les respostes contínues que la naturalesa ens ofereix. Rares vegades acceptem el món tal com és: com una única i clara resposta. (24) Encara hivern. La vall completament verda i en el seu centre l'ametller en flor, una gran massa blanca, una foguera de llum. De cop i volta es posa a nevar. Neva sobre l'ametller florit, neva sobre…

Eloy Sánchez Rosillo No es pot preveure. Succeeix sempre quan menys ho esperes. Pot passar que vagis pel carrer, amb presses, perquè fas tard per poder lliurar un carta a correus, o que siguis a casa, al vespre, llegint un llibre que no t'acaba de convèncer; també pot ser que sigui l'estiu i que siguis assegut a la terrassa d'una cafeteria, o que sigui l'hivern i plogui i et facin mal els ossos; que estiguis trist o cansat, que tinguis trenta anys o que en tinguis seixanta. Resulta imprevisible. Mai es pot saber quan ni com succeirà. Transcorre la teva vida, igual que ahir, comú i quotidiana "Un dia més", et dius. I tot d'una, es desplega una llum poderosíssima en el teu interior, i deixes de ser l'home que eres fa tan sols un moment. El món, ara, és per tu del tot diferent. Es dilata màgicament el temps,…