Skip to content

L’ALÈ DE LA VIDA: PRÂNA

        Raimon Panikkar (dins: Iniciació als Veda. Fragmenta 2008, p.42-47) Vent, alè i vida formen una triada que fa milers d’anys l’home experimentava com una totalitat única, donat que els tres estan profundament relacionats i es pertanyen l’un a l’altre. La característica comuna de tots tres és el moviment. El moviment és l’ànima, el principi vital de tots els fenòmens dels tres móns. El vent no és aire tan sols, sinó aire en moviment. L’alè és el moviment mateix de l’aire en l’interior dels éssers vius. La vida és intrínsecament moviment, quelcom que es mou d’alguna manera sense canviar de lloc. L’experiència es dóna en un nivell de realitat més profund, on encara no s’ha arribat a aquesta dicotomia fatal entre la matèria i l’esperit. La vida és un factor que ho impregna tot en l’estructura de la realitat. Una cosa sense vida és morta, és a dir, és no-ésser.…

Llegir més

3. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA

   17. De la mateixa manera que en veure una corda desconeguda hom pot pensar que veu una serp o altres objectes, així succeeix amb l'Ésser, que s'imagina de formes diferents. 18. Quan es comprèn la veritable natura de la corda, totes les il·lusions generades arran d'ella s'esvaeixen. I sobreviu la certesa de que allí no hi ha cap altre cosa fora de la corda. De la mateixa manera la certesa que es genera en prendre consciència de l'Ésser. 30. L'Ésser que apareix com a diferent dels objectes i les diferents coses, en realitat no és pas diferent. Qui en veritat posseeix la comprensió sabrà interpretar els diversos significats sense dubtar. 31. Com el somni i la il·lusió, com una ciutat sorgida d'entre els núvols, així és aquest univers irreal pels ulls del savi que comprèn els Vedes. COMPRAR  32. No hi ha dissolució ni creació. Ningú és esclau ni…

Llegir més

Trets evidents no duals de Rumí

  Resulta enormement il•lustratiu de la unitat profunda de totes les grans tradicions espirituals de la humanitat poder comprovar com un musulmà, teista, pot arribar a tenir expressions que podrien haver estat formulades per un vedantià, no teista i no dualista. Permeti-se’m una cita llarga pel caràcter extraordinari del text.Diu Rumí: En el fet espiritual no hi ha divisió ni números, no hi ha participació ni individus. Dolça és la unitat de l’Amic amb els Seus amics; aferra’t al peu de l’esperit. La forma és tossuda. Fes que la obstinada forma es consumeixi de tribulació perquè hi puguis descobrir, a sota, la unitat, com un tresor. I si no la consumeixes, els Seus favors la consumiran –oh! El meu cor és el seu vassall. Es us als nostres cors i cus l’apedaçat mantell del dervix. Érem simples i una mateix substància, tots sense cap i sense peus, allà. Érem una…

Llegir més

La llibertat espiritual: existeix el lliure albir?

En l’àmbit de la necessitat i de la dualitat, sembla que existeixi el llibre albir. Existeix realment? Allà on mana la necessitat, es pot dir que hi ha llibertat?Diu Rumí: Els profetes són deterministes pel que fa a les obres d’aquest món, però els infidels ho són quant als treballs de l’altre món. Per als profetes, els treballs de l’altre món són lliure albir; per als necis, les obres d’aquest món són lliure albir...” [ 1 ] Allà on sembla que hi ha llibertat, impera la necessitat, i on impera la necessitat no hi ha veritablement llibertat. Al contrari, en l’àmbit del silenci, quan la necessitat ha callat hi ha veritablement llibertat.Aquell qui no ha tastat el sabor de “el qui és”, creu que és el contrari. Creu que l’únic lloc on hi ha llibertat és en el món de l’ego, i creu, també, que quan l’ego no és l’actor,…

Llegir més

2. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA

5. Els savis afirmen que l’estat de vigília i el del somni són idèntics per la similitud entre els objectes percebuts en un i altre estat. 9. Allò que en el somni s’imagina com consciència interna és irreal i allò que es percep com exterior sembla real. Però tan allò imaginat com allò percebut és igualment il•lusori. 10. En l’estat de vigília passa el mateix, allò que s’imagina com consciència del que és intern és irreal i allò que es percep com consciència del que és extern sembla real. Però la raó ens diu que en ambdós casos és il•lusori. 11. Si ens els dos casos els fenòmens són il•lusoris, qui capta aquests objectes? i qui els crea? 12. Per el poder de la seva mateixa il•lusió el Ser que brilla per la seva pròpia llum imagina i crea en ell mateix i per si mateix tots els objectes coneguts.…

Llegir més
Back To Top