Skip to content

Mística: Unitat en la diversitat

CONFERÈNCIA D’EXPERTS EN TRADICIONS MÍSTIQUES I DIÀLEG INTERRELIGIÓScelebrada a Barcelona del 23-26 de Maig de 2002 És necessari aprendre a superar les barreres culturals i reconèixer la unitat profunda de les tradicions sota formes culturals, mítiques i simbòliques molt diverses. Aquestes creences son les que generen a l’unir el camí interior amb un quadre de creences incondicionals.En un món globalitzat, ja ningú hauria de recloure’s en la seva pròpia tradició, i molt menys recloure’s en les seves creences.Només quan es reconeix la unitat apareix la riquesa de la diversitat: diversitat de sistemes simbòlics i d’expressió, i diversitat de sistemes d’iniciació i silenciament.El coneixement de la unitat radical en la diversitat de formes és la millor ajuda per aprendre a donar a les formes el valor que tenen i per transcendir les formes i aproximar-se al “sense forma”. I transcendir aquestes formes és el millor servei que es pot fer a…

Llegir més

LES PARAULES VAREN SER CASA MEVA, L’AIRE LA MEVA TOMBA

         OCTAVIO PAZ         petita antologia Estoy atado al tiempo / Prendido prendado / estoy enamorado de este mundo... va escriure Octavio Paz (1914-1998) en un dels seus poemes. Va ser, sobretot, un poeta del temps i de l'amor. La natura i els paisatges del món s'escolaven entre línies i també colpejava amb les paraules, com el cec que dóna cops de bastó contra la Terra per a robar-li el coneixement íntim de les coses. Ressonen els seus versos a l'aire: amar es perderse en el tiempo, ser espejo entre espejos. (José Andrés Rojo, en El País 21-04-1998, p. 42) Naranja Pequeño sol quieto sobre la mesa, fijo mediodía. Algo le falta: Noche. Alba Sobre la arena escritura de pájaros: memorias del viento. Estrellas y grillo Es grande el cielo y arriba siembran mundos. Imperturbable, prosigue en tanta noche el grillo berbiquí. No-visión Hora nula, cisterna donde mi pensamiento a…

Llegir més

5. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA.

   IV. L’extinció de la teia ardent. 10. Tots els éssers humans són per essència lliures del deteriorament i la mort, però ells pensen que estan sotmesos a aquestes circumstàncies i aquest mateix pensament els aparta de la seva veritable naturalesa. 45. La consciència sembla tenir un origen, sembla moure’s i tenir la forma dels objectes, però en veritat no té origen, és immutable, insubstancial, serena i una, sense segon. 46. La consciència no té origen i els éssers humans no estan subjectes al naixement ni al canvi. Aquells qui han entès aquesta veritat no cauen mai més en la confusió.   COMPRAR  47. El moviment d’una teia ardent sembla crear línies rectes i corbes; de la mateixa manera el moviment de la consciència apareix com a coneixedor i conegut. 48. La teia ardent que no és agitada no produeix cap fenomen aparent ni canvia. Així la consciència que no…

Llegir més

Un cosmos que dansa

Per al dervix, tot el que existeix dansa, de l’àtom als planetes que graviten al univers. Dansen els animals, la pluja, el vent, també les pedres, els arbres i l’ésser humà. Tot és samâ’, tot dansa al so d’una misteriosa melodia, interpretada en la distància per un executant invisible, com diria Einstein. No existeix en la creació altra cosa que vida i l’essència d’aquesta és el moviment la (re)creació renovada, en cada sístole i diàstole, d’una realitat inacabada, que es contrau i s’expandeix, mor i reneix, a cada instant. El dervix no persegueix atrapar la realitat; sinó que, en dansar, expressa la seva solidaritat amb un cosmos habitat pel ritme, l’ordre geomètric i el moviment durador. Dansar és transcendir-se, situar-se al llindar de l’humà, per esdevenir partícip de la litúrgia de la vida i de les seves lleis. Dansar significa buidar-se,morir a si mateix. En la mort simbòlica hi troba…

Llegir més

4. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA

   III. La no-dualitat. 1. L’aspirant que es dedica a exercicis devocionals es manté lligat al Brahman manifestat, mentre imagina que abans de la creació tot era Brahman immanifestat. Aquell qui admet això té una visió limitada de la veritat. 2. Res s’ha originat enlloc encara que sembla existir. 3. Es diu que el Ser (Âtman) es semblant a l’espai, i el éssers individuals (Jîva) als espais limitats que contenen les gerres. Així l’Ésser pren la forma de les diferents coses tal com ho fa l’espai en les gerres. Aquest és un exemple per explicar el manifestat.     COMPRAR  4. De la mateixa manera que els espais continguts en les gerres, quan aquestes es destrueixen, tornen a reabsorbir-se en l’espai indiferenciat, així també els individus es fonen en l’Ésser. 6. Encara que les formes, les accions i els noms són diferents, no hi ha cap diferència en l’espai. I…

Llegir més
Back To Top