La saviesa a

I. La realitat segons les escriptures. 1. 1. L’estat de vigília compren l’experiència dels objectes externs, el somni, els objectes interns, el de somni profund és una massa de consciència indiferenciada. Aquesta consciència és la mateixa que es coneix a través de tres estats diferents. 2. L’estat de vigília és l’experimentador situat en l’ull dret; l’estat de somni, el que està a l’interior de la ment; l’estat de somni profund, el que està dins l’espai del cor. Així, un sol Ser es reconeix com a triple en el cos.. 5. Aquell qui coneix a la vegada el subjecte i els objectes d’experiència, que s’han descrit en relació amb els tres estats, no resta afectat pels objectes de cada estat, ni tan sols mentre els està experimentant.   COMPRAR  10. 10. Allò no - dual que sense alterar-se dirigeix tots els éssers, posa fi a tots els sofriments. Es l’estat resplendent…

  El desig és una set que no té remei. Quan es satisfà el desig, no cessa la set, sinó que creix. Parlant sobre aquest tema Rumí diu “per destí diví, l’hidromel produïa bilis i l’oli d’ametlles augmentava la sequedat”. [1] La única solució per al desig és sortir-se’n del seu joc mortal, per tal de fer peu en Déu, en “el que veritablement és”. Tot el que no sigui “això que és”, és buit d’entitat. Es compren que res pugui satisfer la set el desig. Ningú no pot amagar la set bevent vent, res. El desig és una set i aquest set és necessitat i és amor. Quan perseguim la satisfacció d’aquesta set perseguim més l’amor que la satisfacció de la necessitat. La necessitat es pot satisfer, però torna a renéixer i tendeix a expandir-se sense límits. Des d’aquesta perspectiva és com un immens ventre que no es sacia…

aquest text es va trobar entre les seves últimes voluntats A Tu, a Qui no conec ni puc conèixer –ni en el meu interior ni fora de mi- amb Qui estic unit per l’amor, el temor i la fe- a l’Únic i a totes les seves representacions- adreço aquesta oració : Guia’m vers el millor de mi mateix – ajuda’m a esdevenir algú en qui confiïn els éssers vivents, criatures i plantes, així com l’aire, l’aigua, la terra i la llum que els sustenten; mantén-me com algú que respecta el misteri i el caràcter de cada varietat de vida en tota la seva unicitat i solidesa, ambdues essencials per a la supervivència de qualsevol vida. Ajuda’m a preservar la meva capacitat per a meravellar-me, extasiar-me i descobrir; permet que es desperti en mi el sentit de la bellesa, en qualsevol lloc, i a contribuir amb i per els altres, i…

  Vers quina realitat inefable apunten els relats de la nativitat de Jesús? Corbí ens posa en contacte amb els elements propis del llenguatge simbòlic presentant-nos diversos exemples de naixements meravellosos: Krishna, el profeta Muhàmmad, Zorosatro, Gengis Khan, el Buda... Talment com dits que apunten vers la lluna, aquests relats –així com el del naixement de Jesús–, assenyalen una Veritat que excedeix tota possibilitat de representació. Per tant, no és per mitjà de l'anàlisi textual com podrem extraure'n el missatge sinó amb el silenci de tota formulació. No es tracta d'interpretar narracions com aquestes, es tracta d'entendre i sentir el que ens diuen perquè el seu propòsit és parlar-nos amb paraules del que és més enllà de les paraules. Aquest text va ser presentat a debat en el Quart Encontre de Can Bordoi (Juliol 2007) i forma part de la publicació que recull les ponències i debats de l'Encontre.