Montserrat Cucarull Una reflexió sobre els resultats obtinguts d'una lectura realitzada alhora de tres textos de saviesa allunyats culturalment i pertanyents a diferents tradicions espirituals, com són l'Evangeli de Lluc (tradició cristiana), els ensenyaments de Lin Chi (budisme), i l'Alcorà, (Islam). Tot un repte per què tot allunyant-se de prendre's al peu de la lletra el què diuen els textos, Cucarull en fa una lectura simbòlica indagant les seves propostes de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) des de diferents perspectives, a través de les experiències i vivències de tres grans mestres. El repte per a l'autora consistirà a saber llegir aquests textos, intentant identificar allò que és propi del moment cultural, històric i de la tradició en què van ser escrits i sense necessitat de creure res, poder captar i certificar la qualitat humana que traspuen.
El desig no té remei
El desig és una set que no té remei. Quan es satisfà el desig, no cessa la set, sinó que creix. Parlant sobre aquest tema Rumí diu “per destí diví, l’hidromel produïa bilis i l’oli d’ametlles augmentava la sequedat”. [1]
La única solució per al desig és sortir-se’n del seu joc mortal, per tal de fer peu en Déu, en “el que veritablement és”. Tot el que no sigui “això que és”, és buit d’entitat.
Es compren que res pugui satisfer la set el desig. Ningú no pot amagar la set bevent vent, res.
El desig és una set i aquest set és necessitat i és amor.
Quan perseguim la satisfacció d’aquesta set perseguim més l’amor que la satisfacció de la necessitat.
La necessitat es pot satisfer, però torna a renéixer i tendeix a expandir-se sense límits. Des d’aquesta perspectiva és com un immens ventre que no es sacia mai.
L’amor que hi ha en el desig no es satisfà mai perquè estima sempre “allò que és”, encara que el confongui amb “allò que sembla ser”, però que no és. L’amor que hi ha implícit en el desig és també una set que tampoc es pot satisfer amb el buit del que no és.
Només el coneixement i l’amor del que “realment és”, de l’Absolut, de Déu, ens pot treure d’un cercle sense esperança i d’un cercle de mort.
[ 1 ] Rumí: Mathnawî. Madrid, 2003, Editorial Sufí, Tomo I, pg. 15.
Comentari als primers versos del Mathnawi [ per Marià Corbí ]
Un pájaro persa llamado Rumi [ per Halil Bàrcena ]
 Celaleddin Mehmet Rumi |
 |
Relacionats
