Skip to content

5. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA.

 

 IV. L’extinció de la teia ardent.

10. Tots els éssers humans són per essència lliures del deteriorament i la mort, però ells pensen que estan sotmesos a aquestes circumstàncies i aquest mateix pensament els aparta de la seva veritable naturalesa.

45. La consciència sembla tenir un origen, sembla moure’s i tenir la forma dels objectes, però en veritat no té origen, és immutable, insubstancial, serena i una, sense segon.

46. La consciència no té origen i els éssers humans no estan subjectes al naixement ni al canvi. Aquells qui han entès aquesta veritat no cauen mai més en la confusió.

 


47.
El moviment d’una teia ardent sembla crear línies rectes i corbes; de la mateixa manera el moviment de la consciència apareix com a coneixedor i conegut.

48. La teia ardent que no és agitada no produeix cap fenomen aparent ni canvia. Així la consciència que no es mou esta lliure d’aparences i canvis.

49. Quan la teia ardent esta en moviment, les aparences no provenen d’enlloc, no sorgeixen tampoc de la teia cap enfora, ni s’hi reabsorbeixen quan esta immòbil.

50. Les aparences no sorgeixen de la teia ardent perquè no tenen substància. El mateix passa en la consciència perquè en ambdós casos es tracta d’aparences.

55. La causa i l’efecte existeixen mentre persisteix la preocupació per la causa i l’efecte en la ment. Però quan s’acaba aquest aferrament mental deixen d’existir.

56. Mentre existeixi adhesió mental a la causalitat, continuarà la cadena de naixements i morts. Una vegada destruïda aquesta adhesió, desapareix aquesta condició existencial.

57. Des del punt de vista fenomènic, tot neix i mor. Res roman. Des del punt de vista de la realitat absoluta, tot és sense origen, etern, i, per tant, no existeix l’aniquilació.

58. Els éssers que semblen néixer i morir en realitat ni neixen ni moren. La seva aparició i desaparició es deuen a la il·lusió. I la il·lusió no és realitat.

60. A partir de la visió dels éssers que estan més enllà de la dualitat naixement-mort, no es pot parlar de permanència o impermanència. Allà on no hi ha forma a distingir, les paraules no hi tenen aplicació.

61. En el somni, la ment en moviment produeix un món d’aparent dualitat. En l’estat de vigília, el pensament també produeix un món d’aparent dualitat.

62. No hi ha dubte que la consciència, tot i ser una, apareix en el somni com a dual. La mateixa consciència una sembla dual en l’estat de vigília.

71. No hi ha cap causa perquè neixi un ésser. La veritat última és que res mai no ha nascut.

72. La dualitat que consisteix en un objecte que coneix i un objecte conegut no és res més que un producte de la ment. La consciència està lliure d’objectes. És incondicionada i esta mancada de relacions.

78. Quan s’ha pres consciència que la no-existència de causa és la veritat, ja no es tracta d’assolir cap fita en particular. D’aquesta manera s’arriba a l’estat lliure de desig, sofriment i por.

79. Per la creença en l’existència de les coses irreals la ment s’identifica amb els objectes. Però quan comprèn la irrealitat d’aquests objectes, deixa d’aferrar-s’hi.

80. Immutable és l’estat de qui s’aparta de tot aferrament i ja no s’identifica amb la dualitat. El savi pren consciència en aquest estat de la consciència en equilibri, sense origen i no dual.


(selecció extreta del llibre CONCIENCIA Y REALIDAD. LA MANDUKYA UPANISHAD CON LAS KARIKA DE GAUDAPADA Y LOS COMENTARIOS DE SANKARA. Introducció , comentaris i traducció de Consuelo Martín Ed. Trotta.

Text fonamental del corrent Vedanta Advaita que aborda la no – dualitat de la realitat El mateix Gaudapada diu a 1.18 “Les idees de multiplicitat que algú imagina, es poden fer desaparèixer. Aquesta explicació (obra) té per objectiu facilitar aquest ensenyament. Quan es descobreix la última veritat, la dualitat no existeix”. (Els termes utilitzats en el text com Ser, Real, Absolut, Brahman apunten a “allò existent quan deixem d’interpretar-lo”, per això aquests termes fan referència directament a la “veritat de la realitat”.)

vegi’s també

Adi Shankara

 

Vedānta

 

Back To Top