Marià Corbí La mort, la gran caçadora, ja m'està enxampant. Sé que és implacable, però no és pas enemiga. He d'afanyar-me a escoltar el que diuen totes i cadascuna de les coses. Em parlen clarament i em diuen:
No som allò que et diuen els teus sentits. Tampoc no som la interpretació que fas de nosaltres, segons el PAC cultural que et regeix. Som allò que diem, no allò que tu ens fas dir. Escolta'ns i et parlarem sense paraules, i ens comprendràs. No vinguis a nosaltres esperant res. No vagis dient-nos què som. Calla. Si t'interesses per nosaltres, i no pel que penses aconseguir de nosaltres, si el teu interès és veritable, perquè sí, perquè estem davant teu i amb tu, et parlarem clar.
LES PARAULES VAREN SER CASA MEVA, L’AIRE LA MEVA TOMBA
OCTAVIO PAZ
petita antologia
Estoy atado al tiempo / Prendido prendado / estoy enamorado de este mundo… va escriure Octavio Paz (1914-1998) en un dels seus poemes. Va ser, sobretot, un poeta del temps i de l’amor. La natura i els paisatges del món s’escolaven entre línies i també colpejava amb les paraules, com el cec que dóna cops de bastó contra la Terra per a robar-li el coneixement íntim de les coses. Ressonen els seus versos a l’aire: amar es perderse en el tiempo, ser espejo entre espejos.
(José Andrés Rojo, en El País 21-04-1998, p. 42)
Naranja
Pequeño sol Alba Sobre la arena Estrellas y grillo Es grande el cielo No-visión Hora nula, cisterna Por un instante inmenso Calma Luna, reloj de arena: *
Carta a León Felipe (fragmento) Irradiación de unas cuantas palabras *
Dónde sin quien No hay Prójimo lejano Anoche un fresno La exclamación Quieto *
Cierra los ojos y oye cantar la luz: Cierra los ojos y ábrelos: |
Abre la mano señora de semillas que son días, el día es inmortal, asciende, crece, acaba de nacer y nunca acaba, cada día es nacer, un nacimiento es cada amanecer y yo amanezco, amanecemos todos, amanece el sol cara de sol, Juan amanece con su cara de Juan cara de todos, puerta del ser, despiértame, amanece, déjame ver el rostro de este día, déjame ver el rostro de esta noche, adonde yo soy tú somos nosotros, el reino de pronombres enlazados, puerta del ser: abre tu ser, despierta, *
La hora es transparente: *
Verde noticia Nacida al borde de un ladrillo *
Hermandad Soy hombre: duro poco *
Dónde sin quién No hay *
veo oigo respiro |