Marià Corbí El nostre ésser cognoscitiu es una suma diversificada de funcions psíquiques: percepció, sensibilitat, coneixement, amor, imaginació, voluntat, etc.; tot això són aspectes diferents del nostre ésser cognoscitiu. El nucli del nostre ésser és percebre, prendre consciència. Caminar cap al coneixement no pot tenir fi. Sempre encetant mons nous. El camí cap a la veritat, és un camí i una cerca que es fa amb tot l'ésser, amb la ment i el sentir. La Veritat que s'indaga és, alhora, la veritat humana i més enllà de tota mesura humana. És un camí sense fi. És aprendre a ser testimonis imparcials del misteri sense fi de l’existència. La naturalesa humana i el seu destí és aprendre, i aprendre sense límit. El seu ésser consciència-testimoni és el que el defineix, i arribar a ser aquesta consciència-testimoni és el que constitueix la seva beatitud. Las creacions de la nostra ment dirigeixen la nostra sort com a humans.
LES PARAULES VAREN SER CASA MEVA, L’AIRE LA MEVA TOMBA
OCTAVIO PAZ
petita antologia
Estoy atado al tiempo / Prendido prendado / estoy enamorado de este mundo… va escriure Octavio Paz (1914-1998) en un dels seus poemes. Va ser, sobretot, un poeta del temps i de l’amor. La natura i els paisatges del món s’escolaven entre línies i també colpejava amb les paraules, com el cec que dóna cops de bastó contra la Terra per a robar-li el coneixement íntim de les coses. Ressonen els seus versos a l’aire: amar es perderse en el tiempo, ser espejo entre espejos.
(José Andrés Rojo, en El País 21-04-1998, p. 42)
| Naranja
Pequeño sol Alba Sobre la arena Estrellas y grillo Es grande el cielo No-visión Hora nula, cisterna Por un instante inmenso Calma Luna, reloj de arena: *
Carta a León Felipe (fragmento) Irradiación de unas cuantas palabras *
Dónde sin quien No hay Prójimo lejano Anoche un fresno La exclamación Quieto *
Cierra los ojos y oye cantar la luz: Cierra los ojos y ábrelos: |
Abre la mano señora de semillas que son días, el día es inmortal, asciende, crece, acaba de nacer y nunca acaba, cada día es nacer, un nacimiento es cada amanecer y yo amanezco, amanecemos todos, amanece el sol cara de sol, Juan amanece con su cara de Juan cara de todos, puerta del ser, despiértame, amanece, déjame ver el rostro de este día, déjame ver el rostro de esta noche, adonde yo soy tú somos nosotros, el reino de pronombres enlazados, puerta del ser: abre tu ser, despierta, *
La hora es transparente: *
Verde noticia Nacida al borde de un ladrillo *
Hermandad Soy hombre: duro poco *
Dónde sin quién No hay *
veo oigo respiro  |
Relacionats
