LA PINZELLADA. Shitao (1642-1707)

“Per lluny que vagin, per alt que pugin, sempre es comença per un sol pas”. “Per a un ésser humà el més important és saber venerar”. “Els rius i les muntanyes m’encarreguen que parli per ells, han nascut en mi i jo en ells”. “Gran és el do artístic per la persona de gran saviesa, mediocre per la de saviesa mediocre. Primer la ment ha d’abraçar l’Ú perquè el cor pugui crear i romandre en la joia. En aquestes condicions la pintura pot penetrar l’essència de les coses fins a l’imponderable”.

Aquestes són algunes de les reflexions del pintor xinès Shitao, (1642-1707), també conegut com “El monjo carbassa amarga”. Pintor, monjo, poeta i cal•lígraf, Shitao va escriure un tractat sobre tècnica i filosofia pictòriques titulat “En torn a la pintura“. Posa l’accent en dos punts bàsics: el primer és el mètode de la pinzellada (i-hua), entenent com a tal no només la idea d’una pinzellada inicial, sinó el concepte d’unitat enfront de multiplicitat. En aquesta pinzellada es recull tota la força de l’obra i ella ha d’expressar per si mateixa la resta de la composició. D’aquest primer principi se’n desprèn el segon, que és l’absència de mètode, expressat en la següent frase: “El mètode el crea l’activitat de pintar, i les obstruccions desapareixen durant la creació … així es revela el principi de la pintura i es comprèn plenament el principi de la pinzellada única”. Diríem, com a síntesi, que Shitao apunta a “fer camí tot caminant”, polaritzant, buidant, coneixent, per mitjà de l’exercici de la “pinzellada única” o el “tret únic del pinzell”. En el primer capítol del tractat es diu:

“A l’Antiguitat no hi havia regles, la Suprema simplicitat encara no s’havia dividit. Des que la Suprema simplicitat es divideix, s’estableix la regla. En què se sosté la regla? La regla se sosté en el Tret Únic del Pinzell.

El Tret Únic del Pinzell és l’origen de totes les coses, l’arrel de tots els fenòmens, la seva funció es manifesta per l’esperit i s’oculta en l’ésser humà, però qui no afina ho ignora. El Tret Únic del Pinzell s’estableix per si mateix.

El fonament de la regla del Tret Únic del Pinzell resideix en l’absència de regles que engendra la Regla, i la Regla així obtinguda abasta la multiplicitat de les regles. La pintura emana de l’intel•lecte: ja es tracti de la bellesa de les muntanyes, dels rius, de les persones o del que sigui, o es tracti de l’essència i caràcter dels ocells, dels animals, de les plantes i els arbres, o es tracti de les mesures i proporcions dels vivers, els pavellons, els edificis i les esplanades, no es podran penetrar les raons ni esgotar els diversos aspectes, si al cap i a la fi no es té aquesta mesura immensa del Tret Únic del Pinzell.

Per molt lluny que vagin, per molt alt que pugin, sempre es comença per un sol pas. D’aquesta manera, el Tret Únic de Pinzell [la pinzellada única] ho abasta tot, fins a la més inaccessible llunyania. De deu mil milions de pinzellades, no n’hi ha ni una que el seu inici i final no resideixi finalment en aquest Tret Únic de Pinzell, i el seu control només pertany a l’ésser humà.

Per mitjà del Tret Únic del Pinzell, l’ésser humà pot restituir en miniatura una entitat més gran sense perdre res: per damunt de tot i mentre l’esperit se’n formi una visió clara, el pinzell anirà fins a l’arrel de les coses.

Els viratges del pinzell han de ser d’un sol moviment, i la untuositat ha de néixer dels moviments circulars, deixant al mateix temps un marge per a l’espai. Els finals del pinzell han de ser tallants, i els atacs incisius. S’ha de ser igualment hàbil per a les formes circulars o angulars, rectes i corbes, ascendents i descendents, el pinzell va a l’esquerra, a la dreta, en relleu, en buit, brusc i resolt; s’interromp abruptament, s’estén obliquament, així com l’aigua roda cap a les profunditats, i brolla cap amunt com la flama, i tot això amb naturalitat i sense forçar per a res.

Si l’esperit és present en tot, la regla informarà tot, si la raó penetra tot, els aspectes més variats podran expressar-se.

Abandonant-se a la voluntat de la mà, d’un gest, es podrà copsar tant l’aparença formal com l’impuls interior de les muntanyes i dels rius, dels personatges i dels objectes inanimats, dels ocells i les bèsties, de les herbes i els arbres , dels vivers i els pavellons, dels edificis i les esplanades, es pintarà segons la seva naturalesa o s’interrogarà sobre la significació, se n’expressarà el caràcter o l’atmosfera pròpia, revelant-lo en la seva totalitat o suggerint-lo el•lípticament. Potser sense ni arribar a saber com es va dur a terme la pintura, aquesta respondrà a les exigències de l’esperit.

Com que la Suprema Simplicitat s’ha dissociat, la infinitat de les criatures es manifesta un cop establerta la Regla del Tret Únic del Pinzell. Per això es diu: “La meva via és la de la unitat que abasta allò universal” [cita de Confuci].

a partir de la versió francesa de Pierre Rychmans: Shitao: Les propos sur la peinture du moine Citrouille-amère. Paris, Hermann-Col. Savoir-, 1984.