skip to Main Content

La dimensió absoluta dels mons

La dimensió absoluta dels mons, dels centenars de milions de galàxies, dels milions de milions d'estrelles, d'exoplanetes, de fenòmens còsmics, no és un ésser amb transcendència ontològica, no és un ésser "altre" d'aquesta immensitat que les nostres ciències i tecnologies detecten i representen, ni tota aquesta immensitat és "altra" pel que fa a la dimensió absoluta de la realitat...
Read More

Som insignificants i immensament importants

La nostra existència no té importància cap. Som insignificants. Fràgils formes d'existir que avui són i demà desapareixen. El nostre naixement va ser insignificant per la immensitat dels mons i la nostra mort no significarà res per aquesta mateixa immensitat de mons. Som tan sense importància com una herba del camp, com una espiga de blat, com una pedreta del camí, com la vida d'un pardal, com el d'existir o no existir d'un petit insecte.
Read More

Sobre el cultiu de l’atenció

Hay una atención hacia nuestro entorno y hacia nosotros mismos que está regida por la necesidad. Esa atención puede distraerse, pero fácilmente despierta cuando se le presenta algo relacionado con sus necesidades, con sus deseos.            Se da una segunda atención,…

Read More

El esplendor de la nada

Selecció de: Rafael Redondo Barba. El esplendor de la nada. Bilbao, Desclée de Brouwer, 2010. 267 p. ------ Caminar desnudo, escuchando el chasquido de la escarcha, para llegar a nadie, para llegar a nada; como una desnudez que marcha y marcha, viendo en el horizonte un gran atajo. Caminar desnudo, rodando en los caminos igual que rueda un pedazo de esperanza, sin sentirse extranjero en el silencio. Caminar desnudo, y caer en el suelo como cae una hoja de retama en la cuneta; como cae la tormenta, que sólo saber ser tormenta.
Read More
Back To Top