CETR

LA SETENA DIRECCIÓ

UserFiles/Image/setena Direccio.jpg

Maria Fradera i Teresa Guardans

Conten els indis lakotes que quan Wakan Tanka havia disposat ja les sis direccions (l’Est, el Sud, l’Oest, el Nord, a dalt i a baix) li quedava per fixar la setena. Wakan Tanka sabia que la setena direcció era la més poderosa, la que contenia més saviesa, i volia situar-la allà on no fos massa fàcil trobar-la. I va triar l’últim lloc on pensen en buscar els éssers humans : en el cor de cada persona.
Des d’aleshores aquesta és la direcció de la saviesa.

de la introducció al llibre de Maria Fradera i Teresa Guardans, La setena direcció: el conreu de la interioritat (Claret, 2008. 101 p.)

Sis són les direccions de la necessitat. La setena, la de la gratuïtat.
Sis direccions ens faciliten tot allò que necessitem per sobreviure: unes direccions que donen forma al món i a les capacitats dels éssers vius.
La setena és tota una altra cosa. És com un convit, com una porta oberta. La setena és possibilitat viva. És poderosa, transformadora.

Des del mateix instant de néixer desenvolupem l’art de proveir-nos per a satisfer les necessitats: necessitem aliments, fer-nos un lloc, aixopluc, reproduir-nos, reconeixement…, sempre necessitem alguna cosa! És el que passa si un és un ésser viu.
Cada una de les nostres facultats pot quedar totalment ocupada i limitada en procurar-nos provisions… Mirar per…, llegir per…, buscar per…., investigar per…, estudiar per…, estimar per…, donar per… Amb l’atenció focalitzada vers l’objectiu a assolir. Des de la perspectiva de la necessitat, cadascú de nosaltres converteix la realitat en un escenari i s’hi situa al centre en actitud de recaptador, o de caçador, ben bé al mig. Hi ha però més possibilitats. Desplaçant el punt de vista, tot fent veure que no necessitem res, mirant com qui no vol res… passen coses ben sorprenents! Els mateixos tons, les mateixes persones, els mateixos sons… però tot és una altra cosa. Res és com era. Com quan canviem el punt d’enfocament de la cambra fotogràfica i allò que només era un fons borrós passa a mostrar-se nítid, viu. Amb gruix. Bell. Misteriós. Ple. Tot d’una, cada cosa compta, res és insignificant. Ja res forma part d’un decorat inert. Ni tan sols nosaltres mateixos. Tot adquireix dimensions insospitades.

Desplaçar-se, deixar d’ocupar el centre (d’atenció), tractar amb la vida posant entre parèntesis el nostre joc de necessitats, equivaldrà a “deixar ser” a la realitat. Un “deixar ser” que alimenta l’admiració profunda, la interrogació, la veneració. Parlar-ne en termes d’una nova “direcció” és una imatge prou encertada: és la setena direcció, la de la saviesa perquè genera interès sincer (no un interès supeditat a unes expectatives). I des de l’interès sincer, la realitat mostra el seu rostre inefable, absolut. L’interès sincer és sincer amor, i l’amor és corresponsabilitat.
No és una orientació que se suma a les altres afegint noves ocupacions sinó un canvi de perspectiva que transforma, que genera una modificació profunda en la vida mateixa (les “sis direccions”). Viure passa a ser, veritablement, tota una altra cosa.

És la setena direcció, la que ens permet ser, de debò, éssers humans.
Cal trobar-la; i per trobar, cal buscar. Buscar –en aquest marc- vol dir acréixer. Vol dir alimentar allò que li dóna solidesa, consistència; també allò que ens ajudarà a desplaçar-nos del centre. Buscar és fer possible que la setena direcció es converteixi en l’eix de l’existir.
Buscar la setena direcció és conrear la capacitat d’atenció sostinguda, d’observació, d’escolta, de silenciament: l’atenció que ens permetrà fer néixer l’interès pel que hi ha i existeix, per sí mateix; que no és l’atenció per detectar allò que necessito i com fer-m’ho meu…
Buscar la setena direcció és fer el possible per veure i transmetre que la realitat no és un escenari pla, inert, domesticat: és esperonar la interrogació, la capacitat de meravella. Fugir de les respostes tancades, de les etiquetes fàcils, de les receptes.
Buscar la setena direcció és mirar perquè s’ho val, escoltar perquè s’ho val. Jugar perquè s’ho val. Estimar perquè s’ho val… una llarga llista que, al cap i a la fi, no és altra cosa que “viure perquè s’ho val”. O fer espai a la gratuïtat, de cor, de ment i d’acció. Deixar córrer aquella aigua que desemboca en el reconeixement i l’agraïment des de les fondàries de l’existir.
Buscar la setena direcció és afavorir l’autonomia personal. Que les opcions puguin recolzar-se, mica en mica, en el reconeixement interior, en el sabor de veritat, en la reflexió, compartida i individual.
És valorar la fortalesa, els intents i l’ànim de repte, més que la perfecció d’uns resultats. És transmetre que el veritable èxit és tornar-hi una i una altra vegada: revisar, modificar, tornar-hi. I, alhora, és aprendre a reconèixer la grandesa de la puça. Perquè som puces. I la meva grandesa, la de cadascú, no prové del paper de primers actors al centre de l’escenari, sinó del que transcendeix qualsevol d’aquests papers…
I és clar, buscar la setena direcció és també desenvolupar les eines que ens permeten assaborir el llegat de saviesa de tantes i tantes generacions. És familiaritzar-nos amb el llenguatge simbòlic, el llenguatge de la poesia i de la recerca espiritual; el llenguatge de l’art i de la música…: fer nostres tots aquells llenguatges que no pretenen descriure com funcionen les coses, sinó que ens obren camins per indagar el seu valor.
Perquè la setena direcció és precisament això: aquella orientació que ens permet adonar-nos del valor de tot el que existeix, i fent-ho genera reconeixement, gratitud, un gest interior que eixampla els cors i transforma les mirades. És, veritablement, la direcció de la saviesa.

Bé, doncs, aquestes pàgines parlen de buscar la setena direcció. Si no, el títol seria un altre. En primer lloc, repassarem tots aquests elements que acabem de mencionar, i veurem com s’interrelacionen; veurem que, de fet, són aspectes d’una mateixa orientació, que s’acompanyen els uns als altres. Seguiran diverses propostes de treball, activitats concretes que ens ajudaran a veure que no es tracta de fer res complicat sinó de treure profit de les situacions que tenim a l’abast. Cada proposta inclou diverses activitats, amb un ventall de variants i de possibilitats, per tal de facilitar l’adaptació als diversos entorns educatius: família, escola, educació no formal…, així com a un arc ampli d’edats. Tal com estan presentades pensem en grups de nens i nenes de 8-12 anys, sense excloure que es puguin adaptar a altres edats. Les activitats segueixen un cert itinerari, sense que això vulgui dir que calgui seguir-lo tot fil per randa. El que importa és copsar-ne el sentit per tal que cadascú se’l pugui fer seu en el marc concret en el que es treballi.
I ja sense més preàmbuls us convidem a compartir amb nosaltres aquesta reflexió sobre el creixement interior, o sobre el desenvolupament humà harmònic, en totes les seves dimensions.