Francesc Torradeflot Les joies de les sàvies i els savis són com les branques del niu dels ocells, imprescindibles recers per poder aprendre després a volar lliures i a gaudir de l'aire fresc i de la vida en plenitud. La saviesa és la falda tendra i maternal que vivifica. És necessària però no suficient, és una llar i un solaç, però després cal volar. És un plaer per a mi poder compartir aquesta mostra del tresor d'humanitat que la vida ens ha regalat...
La veritat no pot ser posseïda perquè no pot ser pensada
www.enriquemartinezlozano.com1
No naixem amb la “ment en blanc”. Tan bon punt obrim els ulls, veiem la realitat a través d’un “filtre” o unes “lents” atorgades pel simple fet de néixer en un temps i un lloc determinats. Això explica diverses coses: d’una banda, que la nostra percepció de la realitat mai serà “neutra” o imparcial, sinó -com deia el poeta- “del color del vidre” amb què la mirem. I, d’una altra, que ens serà molt difícil no caure en el parany de confondre la realitat amb la nostra percepció d’aquesta, perquè en haver incorporat aquell “filtre” des del començament mateix de la nostra existència, tendim a no ser-ne conscients. Haurem de créixer en lucidesa i humilitat per no oblidar que el que ens arriba no és la realitat mateixa, sinó una percepció d’ella.
Relacionats
