Marià Corbí “No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. I la petita selecció de textos que presentem aquí n’és una mostra. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes seran la base d’un diàleg en dues sessions (26.11 y 3.12.2025) amb la intenció de poder aprofundir en unes afirmacions que impregnen el llegat de saviesa de tradicions ben diverses.
L’autèntica qualitat humana no és buscar la salvació
Qui busca salvar-se no ha entès amb claredat el que és el camí cap al coneixement silenciós, el que és el camí espiritual.
Qui obeeix per salvar-se; qui es sacrifica per salvar-se no esta disposat a morir a si mateix, a desaparèixer completament per tal de poder conèixer “el qui és”, l’Únic.
Qui busca salvar-se fuig de les ruïnes totals. No comprèn que només hi ha salvació quan no hi ha ningú a qui salvar.
Mentre es busqui la salvació es segueix en la dualitat. Quan s’ha entès que no hi ha ningú a qui salvar, se surt de la dualitat.
