Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
L’autèntica qualitat humana no és buscar la salvació
Qui busca salvar-se no ha entès amb claredat el que és el camí cap al coneixement silenciós, el que és el camí espiritual.
Qui obeeix per salvar-se; qui es sacrifica per salvar-se no esta disposat a morir a si mateix, a desaparèixer completament per tal de poder conèixer “el qui és”, l’Únic.
Qui busca salvar-se fuig de les ruïnes totals. No comprèn que només hi ha salvació quan no hi ha ningú a qui salvar.
Mentre es busqui la salvació es segueix en la dualitat. Quan s’ha entès que no hi ha ningú a qui salvar, se surt de la dualitat.
Relacionats
