Francesc Torradeflot Les joies de les sàvies i els savis són com les branques del niu dels ocells, imprescindibles recers per poder aprendre després a volar lliures i a gaudir de l'aire fresc i de la vida en plenitud. La saviesa és la falda tendra i maternal que vivifica. És necessària però no suficient, és una llar i un solaç, però després cal volar. És un plaer per a mi poder compartir aquesta mostra del tresor d'humanitat que la vida ens ha regalat...
L’autèntica qualitat humana no és buscar la salvació
Qui busca salvar-se no ha entès amb claredat el que és el camí cap al coneixement silenciós, el que és el camí espiritual.
Qui obeeix per salvar-se; qui es sacrifica per salvar-se no esta disposat a morir a si mateix, a desaparèixer completament per tal de poder conèixer “el qui és”, l’Únic.
Qui busca salvar-se fuig de les ruïnes totals. No comprèn que només hi ha salvació quan no hi ha ningú a qui salvar.
Mentre es busqui la salvació es segueix en la dualitat. Quan s’ha entès que no hi ha ningú a qui salvar, se surt de la dualitat.
Relacionats
