Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
L’autèntica qualitat humana no és buscar la salvació
Qui busca salvar-se no ha entès amb claredat el que és el camí cap al coneixement silenciós, el que és el camí espiritual.
Qui obeeix per salvar-se; qui es sacrifica per salvar-se no esta disposat a morir a si mateix, a desaparèixer completament per tal de poder conèixer “el qui és”, l’Únic.
Qui busca salvar-se fuig de les ruïnes totals. No comprèn que només hi ha salvació quan no hi ha ningú a qui salvar.
Mentre es busqui la salvació es segueix en la dualitat. Quan s’ha entès que no hi ha ningú a qui salvar, se surt de la dualitat.
Relacionats
