CETR A l'epistemologia axiològica iniciada per Marià Corbí s'afirma que els humans tenim un doble accés a la realitat gràcies al fet de parlar, i que això és el que ens diferencia de la resta d'animals. La nostra captació de la doble dimensió en la realitat té conseqüències: és allò que ens obre la possibilitat de l'art, la filosofia, allò que s'ha anomenat espiritualitat i l'acció desinteressada. El curs consta de 6 sessions, una al mes de gener a juny, on es treballarà, a més de la nova antropologia introduïda per l'epistemologia axiològica, i la seva conseqüència com la doble dimensió de la realitat, la noció de què allò que prenem per realitat és la nostra modelació, però que per necessitat la prenem com a descripció de com és la realitat; abordarem els dos tipus d'epistemologia: la mítica i la no mítica, entre d'altres temes extrets del llibre de Marià Corbí Proyectos colectivos para sociedades dinámicas. Principios de Epistemología Axiológica de la Ed. Herder.
LES ANALECTES DE CONFUCI
dimecres 14 de desembre, de 19:30 a 21:00 h.
aportació voluntària
“Com podria pretendre afirmar que ja sóc humà? Tot el que puc dir és que ho intento amb tot l’interès i que n’ensenyo als altres sense defallir…” –diu Confuci. I les seves lliçons “d’humanitat” (rén), poden ser explorades avui, des dels reptes del segle XXI.
Així parlava Confuci, a la Xina, s.VI a.C.: No naixem humans. És responsabilitat de cadascú desenvolupar la seva “humanitat” –rén-, la qualitat humana. Desenvolupar-se plenament com a ésser humà ni va sol, ni és patrimoni d’un determinat escalafó social. Aquesta va ser la revolució que va plantejar l’ensenyament de Confuci: la “humanitat” s’acreix i és a l’abast de tothom que vulgui fer-ho. Com? Què cal fer?
En l’esquema tradicional ideal, que el mestre Kong (Kong Fu-zi) posava com a model, el rei (wang) era el dipositari de la virtut (de) del cel (tian), per això era anomenat el “fill del cel” (tian zi) i tenia poder polític i religiós. Si el fill del cel no s’apartava de la via (dao o tao) del cel tot seguia espontàniament el curs normal, correcte, harmònic i equilibrat. Però en temps del mestre Kong tota aquesta harmonia costava de veure: violència, guerres inter-regnes, lluites de poder de tota mena i misèria de les capes socials inferiors. D’aquí que el mestre es preocupés per com recuperar el camí de la vida, el Tao (o Dao). Si la via hereditària s’havia mostrat tan fràgil, caldria posar l’accent en la via de l’aprenentatge. Per això no només ensenyava als joves nobles, sinó a tot aquell que tingués desig d’aprendre. Acceptava com a paga allò que l’alumne li pogués oferir.
A la seva mort els seus deixebles van reunir les seves dites, i també algunes converses i anècdotes de la seva vida, en un llibre que va rebre per títol Lun Yu, que vol dir “paraules escollides” (o “analectes”, que significa el mateix).
Les paraules de Confuci han marcat la vida xinesa des d’antic. Traduides a quantitat de llengües són font d’inspiració per a molts.
En aquesta sessió d’introducció al Lun Yu, les Analectes, situarem breument la figura de Confuci i mostrarem alguns dels temes clau del seu ensenyament sobre com realitzar la pròpia “humanitat”, com desenvolupar la qualitat humana per esdevenir veritables éssers humans, a través d’una tria de textos de l’obra que tindrem ocasió d’assaborir.
Teresa Guardans, doctora en Humanitats.
Relacionats
