Charles Juliet - Bram van Velde

L’ESTRANYA NECESSITAT DE VEURE I DE FER VEURE

UserFiles/Image/charles Juliet Van Velde.jpg

    Converses de Charles Juliet amb Bram van Velde (1)

El que sempre em crida l’atenció de Bram és la seva aversió a les paraules. Per això amb ell sempre es produeixen grans silencis. Després li faig una pregunta, i la resposta sorgeix breu, franca. De vegades ell mateix sembla sorprendre’s, dóna la sensació que només arriba a comprendre’n el seu sentit després, com jo. Acostuma a passar també que la frase queda en suspens perquè Bram està com perdut en si mateix. (84)

– Jo no puc emprar paraules. És clar que a vegades tenen una certa utilitat. Però l’essencial no poden dir-ho.

De fet Bram arriba a parlar sense fer frases. I, per tant, es comprèn molt bé el que vol expressar. Mai formula raonaments, encadenaments d’idees, però. Només el fet, la comprovació nua, la fulguració que el travessa. (p.90)

Acaba d’arribar de Ginebra on viu des de fa dos anys, em sembla. Aviat farà setanta anys. No té família, no té casa, no té estudi. Totalment desposseït. Meravellosament lliure, serè i punyent. Abans de deixar-lo, li pregunto què fa quan no pinta. “Estic sempre en camí -em respon-, espero, em preparo”. (39)

Una petita selecció:

– Al pintar, busco la cara del que no té rostre.
– El més difícil és no voler.
– El que importa és no ser ningú
– Com més se sap, menys s’és.
– Aquesta cosa petitíssima, que no és res, domina la vida.
– El gran perill és la fabricació. No forçar mai les coses. La única cosa que es pot fer és esperar.
– Per ser vertader cal submergir-se, tocar fons. Però la majoria vol dominar. El que s’ha de fer és deixar-se dominar.
– Per l’artista la cosa és tot o res. Si no és tot, és res.
– La pintura ajuda a veure. Ella fa de la vida, de la complexitat de la vida, una cosa que es pot veure. Fa visible allò que un no pot veure.
– És difícil agafar la vida amb les mans.
– Cada vegada és un nou intent per avançar. Anar cap a la visió.
– Pintar és aproximar-se al no-res, al buit.
– La pintura és silenci.
– El camí de l’èxit és un mal camí.
– No ser res. Simplement res. És una experiència que fa por. Cal desprendre’s de tot.
– L’art és risc.
– Un esforç sincer cap a l’impossible, vers el desconegut.
– Un quadre és un moment únic. Però hi ha pintors que s’atenen a receptes i pensen que una recepta pot conduir-los a grans moments.
– Sóc en el buit. Res a què aferrar-me.
– És un salt al buit cada vegada. Vaig a l’encontre del desconegut.
– S’ha d’intentar veure on ja no és possible veure, on ja no hi ha visibilitat.
– És tan estranya aquesta necessitat de veure i de fer veure!
– Deixar que ascendeixi el desconegut.
– El que més m’ha impressionat al llarg de la meva existència és la immensa covardia de l’ésser humà davant la vida. Una covardia veritablement il•limitada.
– Intento aproximar-me. De vegades no cal esperar res. Però aquest atansar-se té alguna cosa de sagrat.
– Sempre som dos. Un de viu i un altre mort. I els dos estan sempre en disputa.
– Aquesta llum que de vegades hom espera no s’ha de guardar a la butxaca. Es perd de seguida.
– Per arribar a ser alguna cosa cal no ser res.

 

Al matí Bram pot passar-se tres hores assegut al jardí meditant, però sense pensar mai en el quadre en curs.

– El quadre no expressa una lluita contra els altres, sinó contra un mateix.
– No sé si m’he aproximat prou a allò que em vaig proposar. Si més no ho he intentat. He fet el que he pogut. He anat tan lluny com m’ho han permès les meves forces.
– Tan sols es tracta de retornar el que ens ha estat donat.
– Cal tenir la força de trencar l’encanteri.
– Hom es troba en un terreny en el que ja no existeix el saber. S’avança sense saber res, fins i tot sense saber cap on es va.
– El que cal fer és allò que només tu pots fer.
– Una obra és una cadena que es construeix baula a baula.
– M’agrada caminar. Caminar és sempre un plaer.
– Em sento lligat a la vida. A la immensitat i a la complexitat de la vida. Cada quadre és un impuls vers a ella.
– Com més perdut et trobes, més empès vers l’arrel, vers la profunditat.
– El quadre és un esforç cap a la font, una recerca del misteri de la vida amb tot l’ésser.
– Hi ha tantes persones que es creuen bones, intel•ligents, generoses i no saben que són mortes.
– Sembla que cadascú es construeix el seu refugi. Però el que cal és ser sense refugi.
– Veure significa no tenir cap coneixement, veritablement.

Escriu Julien: “M’estimo a aquest home bo, simple, lúcid, nu, transparent, hipersensible, serè i salvatge, solitari, enamorat del silenci, tràgic i jovial, que ha tingut el coratge, gairebé sobrehumà, de romandre en lo pitjor sense desviar-se mai del seu camí.” (p.181)


(1) Charles Juliet. Una vida secreta. Encuentros con Bram van Velde. Barcelona, La Rosa Cúbica, 2008. 220 p.