Etty Hillesum L’acceptació pot ser interpretada com a passivitat, es pot confondre amb l’aprovació indiferent, amb la resignació. El testimoni de l’Etty Hillesum, escrivint des dels camps de concentració, ens ofereix un exemple molt clar del sentit d’una acceptació plena que és implicació i acció, però des de la comprensió, des d’una acollida radical de la realitat, sigui quin sigui el seu rostre.
Lluís Valls Areny, pintor, col·laborador i mestre de CETR
En Lluís Valls ens ha deixat. Moria el 24 d’agost, inesperadament, tot fent el seu passeig matinal pels boscos de Castellar del Vallès. Lúcid fins l’últim moment, bolcat cap a la bellesa dels camps i amb el quadern de dibuix sota el braç.
Hem perdut l’amic, el company, el mestre, i la seva absència ens mostra amb tota la força el que en Lluís era, el seu valor, la seva talla humana fora de mida. En Lluís era un home bo, d’una bondat profunda i discreta, com tot en la seva vida. Era bo amb tot i amb tothom. Amant dels seus, sí, però és que amb la seva pintura, en Lluís ho estimava tot. La seva pintura era un continu acte d’amor pels cels, pels camps, pels pobles, per tot allò que l’envoltava.
La seva pintura és fonda, silenciosa, sense concessions, només busca la veritat de la bellesa. Era un mestre de l’amplitud dels espais. En els seus quadres els espais i els buits apuntaven la seva nuesa i despreniment interior, la seva enorme puresa.
Expressava el misteri insondable de la realitat amb la sobrietat neta i transparent –com ell- de les seves pintures. I ho feia discretament, sense donar-se cap importància, gairebé demanant excuses per tal atreviment. Per això ho aconseguia d’una manera tan profunda i eficaç. Què poc comptaven per ell la fama i el reconeixement i fins a quin punt li importava la veritat de la pintura!
Va ser un home atrapat per l’amor a la bellesa, que per ell era també el misteri profund de la realitat; i estava tan fondament fascinat per la realitat, que passava desapercebut. Era tan humil i discret que calia tenir els ulls i el cor ben oberts i lliures per poder apreciar la seva persona i la seva obra.
Hem perdut l’amic, el company, el mestre, però la seva vida ha estat una vida molt bella i molt fecunda. A més de la tristesa, ens queda un profund agraïment per haver-lo pogut conèixer, per haver-lo pogut tenir tan a prop.
El curs 2003-2004 s’inaugurava a CETR amb una exposició seva. La presentació –a càrrec de Marià Corbí- va donar peu a reflexionar sobre art i espiritualitat. Us convidem a llegir aquell text, així com a mirar algunes de les seves obres.
Relacionats
