J.Amando Robles Ya va para siete años que escribí Hombre y mujer de conocimiento, un pequeño libro que gustó bastante, planteando la espiritualidad laica, no religiosa, que personalmente creí encontrar en las famosas “enseñanzas” de don Juan Matus y Carlos Castaneda. Fue entonces cuando una amiga, secundada de inmediato por varios compañeros de trabajo, me propuso hacer algo parecido con la espiritualidad del Maestro Eckhart. La idea me pareció tan buena que inmediatamente acepté. Sin duda que mi amiga lo hacía pensando en la calidad de la espiritualidad eckhartiana, que ambos ya conocíamos y que por su riqueza bien merece ser puesta al alcance de los hombres y mujeres de hoy. Pero yo lo acepté sobre todo por la convicción profunda que ya entonces tenía de que la espiritualidad del Maestro Eckhart es también, en el fondo, una espiritualidad laica y como tal muy apropiada para los hombres y mujeres de hoy, que rehúyen, y con razón, lo religioso como mítico. ¿De hecho no es así como lo vienen leyendo estudiosos hinduistas y budistas? Y lo leen bien. Una espiritualidad laica y, como tal, muy adecuada para la sociedad y cultura de conocimiento que estamos construyendo. Y este es el propósito del presente libro, también introductorio y pequeño: mostrar al lector que la espiritualidad del Maestro Eckhart, de por sí ya famosa por su gran calidad, en el fondo es una espiritualidad laica, ponerla en valor como una espiritualidad muy pertinente para hoy aunque en su forma y contenidos sea tan religiosa, e inducir al lector a la lectura personal de los sermones y pequeños tratados del Maestro.
Meditació als Alps -per Erwin Schrödinger-
Erwin Schrödinger (Físic austríac, 1887-1961)
Imagina que ets assegut en un banc, en un camí d’un paratge dels Alps. (…) Davant teu els cims coronats de neu. Tot això que veuen els teus ulls ha estat aquí, amb petits canvis, des de fa mil•lennis. D’aquí una estoneta –un temps ben curt- tu ja no hi seràs, mentre que el bosc, les roques i el cel continuaran aquí, invariables després de tu.
Què és el que en un bon moment t’ha reclamat des del no-res perquè gaudeixis una estona d’aquest espectacle que no es fixa en tu ni poc ni molt? Totes les condicions del teu ésser són gairebé tan velles com aquests Alps, com aquestes roques. Des de fa mil•lennis els éssers humans han ambicionat, sofert, criat; les dones han parit amb dolor. Potser fa cent anys algú altre estava assegut en aquest mateix lloc i va contemplar igual que tu, amb idèntic recolliment i malenconia en el cor, aquests cims. Aquest altre va ser engendrat per un home i va néixer d’una dona, igual que tu. Sentia alegria i dolor com tu. De debò era un altre? No eres tu mateix potser? Què vol dir “tu mateix”? Quins requisits calen perquè un ésser engendrat es converteixi en tu, en tu justament i no en un altre? Si la que és avui la teva mare hagués cohabitat amb un altre i li hagués donat un fill, i d’igual manera el teu pare, haguessis arribat a ser tu? (…)
… és impossible que el sentir i el voler que tu anomenes “teu” hagin sortit del no-res en un moment determinat (fa ben poc); més aviat, aquest reconèixer, sentir i voler és essencialment etern i invariable en tots els éssers humans o, més ben dit, en tots els éssers sensibles. (…) per incomprensible que resulti per l’intel•lecte, tu –i, com tu, cada ésser conscient- ets tot en tot. Per això, la teva vida, la que vius, no és un fragment, una part, de l’esdevenir mundial; n’és, en certa manera, la totalitat.
Pots tirar-te al terra, abraçar-te ben fort amb la mare terra, amb el convenciment que ets u amb ella, i que ella és u amb tu. (…) Tan segur com que ella seràs engolit per ella un dia, i que et parirà novament per a viure noves ambicions i sofriments. I no només un dia; diàriament, ara, avui, et pareix, no una sinó milers i milers de vegades, com també et devora milers i milers de vegades diàriament. Perquè eternament i sempre és només ara, aquest únic i mateix ara, el present és l’única cosa que mai s’acaba.
No hi ha cap idea que germini en mi que no sigui la prolongació de la d’un ancestre; no és per tant un germen jove, sinó el desenvolupament d’un brot del venerable i sagrat arbre de la vida. (45)
extret de: S.Schrödinger. Mi concepción del mundo. Barcelona, Tusquets, 1988., p. 44-46
This Post Has 0 Comments