José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
Destil·lacions
Petita tria del llibre de Muntsa Castellà
DESTIL·LACIONS: Poemes breus (Plecs Edicions)
si l’espero, no arriba
si l’anomeno, s’esvaeix
si la miro, s’amaga
sé que hi és
lluny de jo
dins de mi
∗
capes i capes
tapes que tapen
la nuesa delicada i tendra
de la innocència
∗
innocència que no sap
innocència que no espera
absència de voler
absència de jo
presència d’essència
∗
veus el que creus
el que creus
és el que crees
creences que creen
el que veus
∗
el plaer d’aquest instant
deslligat del que vindrà
despullat del que serà
efímer si el vols atrapar
etern si el deixes anar
∗
repetir i repetir
pensaments enquistats
memòria espessa
que emboira la mirada fresca
∗
no hi ha un ahir
ni un demà
no hi ha punt de partida
ni destí on arribar
només un constant caminar
∗
colors esmorteïts
mirada entelada
d’una visió pertorbada
∗
tu, que beus l’aigua
filtrada a través del teu colador,
què veus?
puntets inconnexos
fragments aïllats
has vist mai el mar?
∗
silenciar el cos
silenciar la ment
romandre en el no-temps
de l’instant present
sents el vent?
∗
caminar suaument
sobre la terra
amb pas generós
que el peu s’hi endinsi
a cada pas
per sembrar les millors llavors
recollir els fruits
ja no és cosa teva
∗
reps perquè altres donen
saps perquè altres t’ensenyen
vius perquè altres moren
ets tu res sense els altres?
∗
toc-toc
tot fosc
sols nit
tot sol
obre de bat a bat la cel·la!
sols llum
ple sol
no estàs sol
∗
una olor
una imatge
una emoció
com és?
on és?
com si hi fos
però no hi és
quin miratge
quina il·lusió!
∗
a tocar
al llindar d’un no sé
què que m’atreu
que em captiva
per un instant
és aquí
però no ho puc retenir
se’n va
se’n torna allà
tan a prop i no ho puc copsar!
∗
escoltar
esperar
esperar
sense esperar
ser per un instant
instant fugisser
matriu i estatge
d’allò que és inefable
escoltar
i tornar a esperar
sense esperar
∗
on començo?
on acabo?
quina és la línia fronterera?
la meva pell?
la meva casa?
els meus?
on acabo jo?
on comença l’altre?
línia fina
imperceptible
que s’esvaeix
línia fina
ben falcada
amb les arrels del passat
ben apuntalada
amb les quimeres del futur
∗
ser res
ser tot
ser tot
ser res
buit de tot
ple de res
tot surt del no-res
∗
la immensitat
encarnada
en cada pas
en cada gest
si el jo no hi és
∗
un corrent constant de pensaments
inunda la meva ment,
a voltes, bassals d’aigua
estancada, putrefacta
ràpid! que baixin amb força les aigües pures dels cims,
que l’aigua corri fins mar endins!
∗
tirar parets alçades temps ençà
trencar carrils i voreres
llançar barreres
per què seguir barrats
si podem ser lliures?
∗ ∗ ∗ ∗