Destil·lacions

DESTIL·LACIONS
Poemes breus

si l’espero, no arriba
si l’anomeno, s’esvaeix
si la miro, s’amaga

sé que hi és
lluny de jo
dins de mi

          ∗

capes i capes
tapes que tapen
la nuesa delicada i tendra
de la innocència

          ∗

innocència que no sap
innocència que no espera

absència de voler
absència de jo

presència d’essència

          ∗

veus el que creus

el que creus
és el que crees

creences que creen
el que veus

          ∗

el plaer d’aquest instant
deslligat del que vindrà
despullat del que serà
efímer si el vols atrapar
etern si el deixes anar

          ∗

repetir i repetir
pensaments enquistats
memòria espessa
que emboira la mirada fresca

          ∗

no hi ha un ahir
ni un demà
no hi ha punt de partida
ni destí on arribar
només un constant caminar

          ∗

colors esmorteïts
mirada entelada
d’una visió pertorbada

          ∗

tu, que beus l’aigua
filtrada a través del teu colador,
què veus?
puntets inconnexos
fragments aïllats

has vist mai el mar?

          ∗

silenciar el cos
silenciar la ment
romandre en el no-temps
de l’instant present

sents el vent?

          ∗

caminar suaument
sobre la terra
amb pas generós

que el peu s’hi endinsi
a cada pas
per sembrar les millors llavors

recollir els fruits
ja no és cosa teva

          ∗

reps perquè altres donen
saps perquè altres t’ensenyen
vius perquè altres moren

ets tu res sense els altres?

          ∗

toc-toc

tot fosc
sols nit
tot sol

obre de bat a bat la cel·la!

sols llum
ple sol
no estàs sol

          ∗

una olor
una imatge
una emoció

com és?
on és?

com si hi fos
però no hi és

quin miratge
quina il·lusió!

          ∗

a tocar
al llindar d’un no sé
què que m’atreu
que em captiva

per un instant
és aquí
però no ho puc retenir
se’n va
se’n torna allà

tan a prop i no ho puc copsar!

          ∗

escoltar
esperar

esperar
sense esperar

ser per un instant

instant fugisser
matriu i estatge
d’allò que és inefable

escoltar
i tornar a esperar
sense esperar

          ∗

on començo?
on acabo?

quina és la línia fronterera?

la meva pell?
la meva casa?
els meus?

on acabo jo?
on comença l’altre?

línia fina
imperceptible
que s’esvaeix

línia fina
ben falcada
amb les arrels del passat
ben apuntalada
amb les quimeres del futur

         ∗

ser res
ser tot

ser tot
ser res

buit de tot
ple de res

tot surt del no-res

         ∗ 

la immensitat
encarnada
en cada pas
en cada gest
si el jo no hi és

         ∗ 

un corrent constant de pensaments
inunda la meva ment,
a voltes, bassals d’aigua
estancada, putrefacta

ràpid! que baixin amb força les aigües pures dels cims,
que l’aigua corri fins mar endins!

         ∗ 

tirar parets alçades temps ençà
trencar carrils i voreres
llançar barreres

per què seguir barrats
si podem ser lliures?

         ∗ ∗ ∗ ∗