En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?
NOVETAT EDITORIAL: El legado de los Maestros
Autor: Marià Corbí
ISBN eBook en PDF: 978-84-685-8740-0
ISBN Libro en papel: 978-84-685-8739-4
Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d’una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar.
Diu l’autor: “Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l’assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l’hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s’ho emporti la riuada de la història.”
Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l’assentament de les noves societats; quan cal continuar seguir endavant per nous camins és l’hora de plantejar-se què cal recollr les velles copes per emportar-se pel camí i que cal dexar perquè s’ho emporti la riuada de la històra.
Quan s’emprèn un camí nou, són poques les coses del passat que un pot carregar-se sobre l’esquena. La majoria de les coses s’han de deixar enrere definitivament.
La majoria s’han de deixar enrere definitivament. L’adveniment de les societats d’innovació –les societats de creació contínua de ciència, tecnologia i informació– és un d’aquells racons del camí de les societats humanes des d’on s’entra en llocs totalment nous.
Poques coses de les velles maneres de viure serveixen per a aquest nou tram del nostre itinerari. Discernir què és el que cal prendre i què què cal deixar per poder seguir endavant convenientment, arriba a convertir-se en una estricta qüestió de supervivència.
Relacionats
