skip to Main Content

Novetat editorial: LES CLAUS DEL SILENCI, de Teresa Guardans

Reproduir el diàleg

 

sobre la Teresa Guardans, al diari ARA

Sinopsi
Més enllà de la calma que pot aportar, el silenci és escolta, és interrogació, és mirada atenta, és comprensió, és pau, és meravellar-se, és profunda comunió amb tot, el silenci és saviesa. De tot això parla aquest llibre: del silenci que ens obre de bat a bat a la vida. I ho fa d’una manera pràctica, explicant el perquè i el com de la dimensió silenciosa humana, i alhora repassant orientacions i recursos que ajuden a fer-li espai en el nostre dia a dia amb propostes recollides d’un patrimoni cultural ric i divers, adaptades a les condicions de vida del present.

informació i venda on-line

De la introducció
Es va estenent l’interès pel silenci i per les diferents formes de practicar-lo. I, en general, va guanyant-se bona premsa, associat a una sèrie de factors positius com poden ser la calma enfront de l’estrès, una major capacitat d’atenció, major claredat mental i creativitat, o també com a via d’auto-coneixement i d’obertura a la realitat… Per a alguns sembla com que podria ser la panacea a tots els mals. Però també hi ha veus crítiques que en parlen en termes de fugida i de recerca egoista d’un benestar personal que oblida els altres… Quines mirades i opinions tan diferents sobre un mateix fet! Perquè, en realitat, de què estem parlant quan parlem de silenci?

Fa una bona pila d’anys, abans que estigués tant de moda l’actual ventall de propostes silencioses, o que es plantegés, per exemple, la seva introducció en l’àmbit educatiu, ja em cridava l’atenció la importància que es donava al silenci des de la poesia, l’art, la filosofia, la creativitat científica, des d’una diversitat de camps de l’activitat humana que apel·laven –d’una manera o una altra– a “conèixer des del silenci”. Vaig començar a preguntar-me a què es referien, què podia implicar això… I seguint aquest rastre, va ser inevitable anar a parar a les diferents tradicions espirituals de la humanitat i descobrir-hi veritables “escoles del silenci”. Vaig poder comptar amb ajut i orientació per no quedar ofegada entre tants textos “estranys”, tan allunyats de les lectures a les què estava acostumada la meva ment racional. I, poc a poc, el concepte de silenci va anar creixent, enriquint-se, i tot aquest mestratge silenciós va anar entrant en diàleg amb les aportacions de la lingüística i de les ciències del coneixement, mostrant profunda sintonia amb elles.

En la mesura en què pugui i sàpiga, m’agradaria poder compartir en aquestes pàgines tota aquesta riquesa, i potser així podria ajudar a separar d’alguna manera el gra de la palla. Sap greu sentir o llegir opinions tan contràries a les pràctiques de silenci fetes en nom d’una espiritualitat solidària, posant en el mateix sac realitats ben diferents. Desitjaria aportar el meu granet de sorra per tal de deixar més al descobert la profunda generositat que ha impulsat i impulsa a implicar-se en les vies del silenci, així com el servei que pot fer el silenci a la societat contemporània.

D’altra banda, els qui puguin pensar que la nostra és una època en la qual la humanitat presenta una sensibilitat o uns nivells de consciència superiors o més evolucionats que els de les generacions anteriors, espero que puguin adonar-se que tenim molt, moltíssim a aprendre del passat. Que cada època ha viscut els seus particulars reptes i ha procurat respondre-hi de la millor manera possible, i gràcies a això disposem d’un valuós llegat de saviesa, molt plural, que ens arriba des de tots els racons del planeta. Seria una llàstima desaprofitar-ho, encara que ens pugui costar un cert esforç “traduir-lo” i interpretar-lo des de les coordenades culturals del present.

I a totes aquelles persones amb les quals compartim el caminar “en recerca”, i especialment amb les que no disposen del temps que jo he tingut per a explorar textos, escoles i propostes, espero poder oferir alguna cosa del que vaig aprenent i respondre potser a algunes de les preguntes que es puguin estar fent.

[…] Aquest ventall d’inquietuds i de desitjos és el punt de partida de les següents pàgines. I no se m’acut millor manera d’aprofundir en el que pugui ser i oferir el silenci que “cavalcar” sobre l’experiència i les paraules d’aquelles persones que s’hi han endinsat: procurarem escoltar-les, deixar-nos interpel·lar per elles, veure cap a on ens porten.

Sumari
Pensar el silenci
El silenci i la gestió de l’ego
L’atenció com a eix
La ment al servei del silenci
Quan l’acció és silenci
L’exercici del sentir silenciós
Recopilant

Back To Top